Per tancar les sessions del treball de
l’autoestima i anar encarant la recta final d’aquest pràcticum, hem dut a terme
la darrera sessió.
Hem
iniciat la classe mirant un vídeo que parla de les expectatives d’un mateix, de
les aspiracions i del recorregut i passos que fem per assolir-les. Després del
visionat hem generat una discussió entorn el vídeo i finalment, els he portat
una caixa i els hi he dit que a dins s’hi amagava el més important del món, han
anat sorgint idees del que podia ser però cap dels nois i noies ho encertava, i
un a un els he fet avançar i obrir la caixa. Les seves cares confessaven moltes
coses: vergonya, il·lusió, timidesa, sorpresa,... i és que dins la caixa hi
havia un mirall on ells s’hi veien reflectits. Aquesta activitat va ser
valorada molt positivament pels nois i noies i, personalment, crec que els va
permetre apropar-se més al que hem estat treballant durant aquests dies: la
importància d’estimar-se i cuidar-se un mateix com el més important que
existeix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada