Proposta d'intervenció I

Tenint en compte els casos presentats els dies 14, 19 i 21 de maig i el cas J.D., juntament amb la tutora de centre hem decidit que la intervenció a dissenyar en la PAC 3 i que tindrà continuat en el Pràcticum II se centri en aquests alumnes, tots ells del Projecte Riu.

El grup d'alumnes amb els quals em centraré formen part de l'aula oberta del centre, a través de la qual es pretén que els alumnes s'integrin al centre i la societat i millorin el seu comportament.

Després d'observar-los durant tot aquest temps i d'analitzar les diferents situacions amb les quals ens trobem, des d'un model basat en les variables persona i situació, és a dir, un model interactiu en el qual, com afirma Sidro Tirado (2011), la conducta de l'alumne es veu influenciada per l'ambient en el qual es troba. És per aquest motiu que, a més a més de prendre en consideració a l'alumne, també es valorarà l'entorn, els docents, els companys d'aula, el centre i la família.hem decidit que la proposta se centrarà en el treball de l'autoestima, l'empatia i l'assertivitat.

La proposta d'intervenció s'emmarcarà en un model constructivista del procés d'ensenyament-aprenentatge i el model d'intervenció que es proposarà serà un model cooperatiu com a eina que facilitarà la interacció entre iguals, ens ajudarà a millorar les relacions i la comunicació i permetrà que cada alumne emprengui un paper més actiu en el seu procés d'aprenentatge.

La importància del benestar personal

El cas presentat anteriorment em porta a reflexionar sobre la importància que els nostres alumnes se sentin bé al centre, se sentin realitzats i satisfets i així aconseguim un creixement i millora de l'aprenentatge. I aquest no és un factor que depengui dels alumnes, sinó que és cosa de tot els agents educatius del centre que sigui així. Per assolir-ho cal treballar en diferents àmbits.

El primer el claustre, com afirma Llorens i altres (2005), la institució ha de cercar organitzacions del treball que potenciïn l'autonomia, l'autoestima professional, la satisfacció laboral, la cooperació entre els docents, la inclusió en el projecte educatiu,… així aconseguirem una professionalitat sòlida i "saludable" capaç de treballar positivament i exitosa en el segon àmbit, l'alumnat.

Es tracta d'atendre al màxim les necessitats dels nois i noies, afavorir un bon clima d'aula, valorar sempre l'alumne i les seves capacitats i habilitats, potenciar l'autoestima, seguretat i empatia.

Un altre àmbit bàsic a considerar per aconseguir un major benestar dels alumnes és la família, compartir amb ells treball, significats i sentit. Treballar junts en una mateixa direcció per aconseguir el desenvolupament màxim de l'alumne.

Coordinar aquests àmbits per tal d'assolir aquesta fita no és feina fàcil però com a orientadors hem de treballar per possibilitar aquest engranatge i aconseguir així la millora del benestar de tots els membres de la comunitat.

Bibliografia:

Llorenç, C.; Moncada, S. i Sánchez, E. (2005). Organització del Treball i Salut Laboral. Bases científiques, jurídiques i tècniques per a la prevenció dels riscos psicosocials. Barcelona: Consell del Treball, Econòmic i Social de Catalunya.

3r C - Observacions - Anem a la ràdio

Aquest matí, entre un mar de nervis per part dels alumnes, ens hem dirigit cap a la ràdio.

Després d'explicar-nos el funcionament general d'aquest mitjà de comunicació i de com s'ha de parlar davant un micròfon, els nois i noies han entrat a l'estudi per grups. Cadascú ha explicat i llegit allò que prèviament havien treballat a classe, valors, somnis, aspiracions, etc.

Una vegada acabat el programa i mentre tornàvem a l'IES he parlat amb l'orientadora, coincidim en què el resultat ha estat excel·lent i els nois han tingut un molt bon comportament, es veien contents amb allò que feien i molt implicats en la tasca.

Crec que s'han sentit responsables d'allò que feien, sabien que molta gent els escoltaria i volien fer-ho bé.

En arribar de nou al centre hem parlat amb ells sobre com s'han sentit i què els hi ha semblat l'experiència i tots l'han valorat de molt positiva.

Em sorprèn que alguns professors titllin aquest grup d'irresponsables, desmotivats, sense ganes d'aprendre i mal educats. Si haguessin vist el treball d'avui amb aquest grup veurien que no és així i que tenen un gran potencial, només cal donar-los l'oportunitat i mostrar-los que confies en ells.

3r C - El Pla d'Acció Tutorial - Observacions

El grup de 3r C, és el que la majoria de professors titlla de "conflictiu". La meva tutora m'explica que des de principi de curs, la majoria de docents afirmen que no se senten còmodes impartint docència en aquest grup, que no es pot treballar bé perquè no tenen ganes d'aprendre. Em comenta que des del segon trimestre s'està fent un treball intensiu amb aquests alumnes però també amb el professorat.

"Sempre tinc més feina amb els professors que amb els alumnes. Costa molt fer-los veure que tots els alumnes tenen capacitats i l'únic que necessiten és que se'ls ajudi a descobrir-les, se'ls escolti  i dipositem en ells bones expectatives". Sobre el treball que realitza amb els docents en parlaré un altre dia, avui comentaré la importància del treball de l'orientadora amb aquest grup d'alumnes.

Com he comentat anteriorment, es tracta d'un grup al qual se li ha penjat unes etiquetes "negatives" i cal ajudar-los a sortir d'aquest rol.

Generalment són nois i noies que no tenen una bona autoestima, mancats d'expectatives, de bones concepcions sobre el seu propi jo i sobre les seves capacitats i habilitats i alguns també viuen en un entorn poc afavoridor, mancats d'afectivitat.

Així, a través de les observacions dels diferents dies he comprovat que les activitats del PAT s'encaminen cap a la formació integral dels nois i noies més que no pas en els continguts que han d'assimilar, ja que si ajudem l'alumnat "a reflexionar, a pensar abans d'actuar, en facilitar-li tècniques de treball l'encaminarem a assimilar els continguts més bé. Cal proporcionar a l'alumnat els mitjans per ajudar-lo a madurar i que aquests li facilitin una inserció més bona en la societat" Díez i Masegosa (1996).

Només d'observar la classe s'intueix la relació de confiança que hi ha entre l'orientadora i els alumnes. Ella els escolta, els aconsella i els guia, ja sigui en qüestions de caire acadèmic o personal, amb la intenció d'ajudar-los a madurar, a créixer, a integrar-los a la vida del centre, a la comunitat... A les sessions s'estableix un diàleg comprensiu, l'orientadora manifesta les expectatives que té dels nois i noies, elogia les seves habilitats i capacitats, els motiva a descobrir què volen aconseguir i el camí adequat per assolir-ho, etc.

Em va sobtar molt que, els primers dies, quan la tutora els deia coses bones sobre cadascú, els nois i noies es quedaven sorpresos. Tal vegada no estan acostumats a que algú confiï en ells i elogiï les seves aptituds o tasques.

Bibliografia:

Díez de Ulzurrun, A. i Masegosa, A. (1996). La dinàmica de grups en l'acció tutorial. Activitats per fer a l'aula. Barcelona: Graó. Biblioteca de Guix, núm. 101.

Acció tutorial

L'horari marca que tenim classe a 4t d'ESO A i la Psicopedagoga, em comenta que està duent a terme una sèrie d'entrevistes individualitzades amb els alumnes per tal de parlar sobre la seva situació actual a l'institut i la seva projecció laboral i personal. 

Primer els reconeix les seves aptituds i capacitats i els anima a agafar embranzida per acabar el curs amb èxit i dirigir el seu futur. Sovint, quan els parla de les seves aptituds se sorprenen i, alguns, demostren que són persones que els manca confiança i autoestima.

Posteriorment, els fa preguntes per tal que s'adonin del camí que cal seguir per arribar a la meta que desitgen, i els demana si el camí o la direcció que estan seguint en aquest moment és la correcta per arribar-hi. Així, els fa pensar i reflexionar sobre el que volen en el futur, en relació als estudis o a la vida professional.

En relació amb els estudis reforça la importància de demanar ajuda als companys en el moment de dur a terme treballs de les diferents matèries, i també als professors per tal que aclareixin tot el contingut o les instruccions concretes dels treballs que siguin dubtoses.

Pel que fa al futur dels alumnes els orienta en la seva sortida laboral. Si s'escau els recomana Batxillerat o altres estudis i els explica les diferents vies per arribar a la professió que desitgen. Quan algun alumne no té clar el seu futur, la psicopedagoga, a partir del perfil del noi o la noia, li recomana possibles sortides i estudis. Al meu entendre considero que no els ofereix un ventall massa ampli sinó que l'orientadora es limita a mostrar-los un únic camí. Seria positiu poder-los oferir i mostrar múltiples possibilitats i que amb això, ells poguessin decidir amb més informació el seu futur.

Abans d'acabar els demana si necessiten ajuda en relació a algun altre tem, ja sigui personal o acadèmic, si hi ha algun aspecte que els inquieta i que necessiten comentar. Després els demana que valorin de 0 a 10 el grau de satisfacció amb l'entrevista i si els hi ha servit per pal·liar dubtes i seguir endavant.