"Els psicopedagogs desenvolupen una pràctica
professional complexa - que no es limita a la mediació estrictament sinó que té
molt a veure amb la gestió i la capacitat de comunicació i maneig de les
relacions humanes en diferents contextos."
Mauri, T.; Monereo, C. i Badia, A. (Coords). (2004). La
pràctica psicopedagògica en educació formal. Capítol 2. La pràctica
psicopedagògica en contextos d'educació formal. Barcelona: Editorial UOC.
Tal
i com s'ha puntualitzat en el comentari del 10 d'abril de manera molt
esquemàtica, les funcions de l'orientador són moltes i molt variades. Es tracta
d'un treball constant i en col·laboració amb agents diversos: centre, alumnat,
docents, famílies i altres institucions. Segons l'agent amb el qual s'actuï els
objectius i finalitats de l'orientació varien.
Amb el centre:
Col·laborar
en l'elaboració del PEC i altres documents.
Assessorar
tècnicament als òrgans directius.
Contribuir
a la realització d'estudis sobre les necessitats dels alumnes del centre.
Aportar idees i propostes que facin referència a organtizació del centre i metodologia.
Aportar idees i propostes que facin referència a organtizació del centre i metodologia.
Promoure
la col·laboració entre escola i família.
Col·laborar
en la planificació d'activitats escolars i extraescolars.
Aportar
competència psicopedagògica especialitzada.
Amb els alumnes:
Potenciar
l'orientació de l'alumnat segons les seves necessitats i característiques.
Ajudar
als alumnes en els moments de major risc o dificultat.
Proporcionar
orientació acadèmica i professional individualitzada i diversificada.
Facilitar
informació sobre el món laboral i sortides acadèmiques i professionals.
Proporcionar
reforç pedagògic als alumnes que ho necessitin, col·laborar en l'adaptació i
diversificació curricular.
Marcar objectius i motivar l'alumne a participar en el seu compliment.
Introduir
metodologies didàctiques innovadores a l'IES.
Desenvolupar
el PAT i les assignatures pertinents.
Amb el professorat:
Informar
sobre l'avaluació psicopedagògica dels alumnes i les seves característiques
personals.
Assessorar
en qüestions d'organització i agrupament de l'alumnat i relació amb els
discents.
Coordinar
el treball de tutories.
Implicar els docents en les decisions que afecten l'alumnat, acordar compromisos de treball.
Implicar els docents en les decisions que afecten l'alumnat, acordar compromisos de treball.
Facilitar
tècniques específiques d'ensenyament-aprenentatge.
Orientar
en relació a l'avaluació formativa i orientadora.
Col·laborar
en la detecció de problemes d'aprenentatge, necessitats educatives especials i específiques i pactar una intervenció.
Amb les famílies:
Cooperar
amb els tutors en la seva relació amb les famílies.
Orientar
les famílies per tal que assumeixin, responsablement, l'educació i orientació
dels seus fills.
Establir
una relació de col·laboració mútua en l'educació del fill.
Amb altres institucions:
Ha
de garantir la coordinació del centre amb l'entorn social i les seves
institucions (serveis socials, Creu Roja, Casal de Joves, Servei de Psicologia
Municipal,…)
Comptat
i debatut, podem afirmar que les funcions de l'orientador reclamen d'un
professional competent. Un professional que disposi de les característiques
següents: adaptació als canvis, iniciativa personal i presa de decisions, pensament
crític, capacitat de resolució de problemes, innovador, empàtic, assertiu, que
generi confiança, bon comunicador, etc.
Boza, A.; Toscano, M. i
Salas, M. (2007). ¿Qué es lo que hace un orientador?: Roles y funciones delorientador en educación secundária. Universidad de Huelva.
Celorrio,
R. (2004). Rol del orientador psicopedagógico en centros de educaciónsecundaria. I Jornadas universitarias. Competencias socio-profesionales de las
titulaciones de educación. Madrid, 29 y 30 de octubre (en web).
Mauri, T.;
Monereo, C. i Badia, A. (Coords). (2004). La pràctica psicopedagògica en
educació formal. Capítol 2. La pràctica psicopedagògica en contextos d'educació
formal. Barcelona: Editorial UOC.
