Orientació L.N.

L'alumna L.N. és una noia de 16 anys que cursa 3r d'ESO. Es tracta d'una nena amb un CI molt baix i amb moltes dificultats d'aprenentatge, a aquest fet se li suma que fa molt absentisme. Viu lluny del centre, en una urbanització on no arriba el transport escolar i això fa que les seves faltes al centre augmentin.

Aquest curs se li va proposar adherir-se al projecte Riu amb la intenció de reduir aquest absentisme però no s'ha aconseguit. Tot i que generalment acudeix a l'empresa (una llar d'infants), no fa el mateix amb el centre educatiu. Es truca a casa i no responen, així que és difícil localitzar-la.

En la darrera comissió social es va parlar d'aquest cas i l'orientadora va comentar que parlaria amb l'empresa i que quan s'hi dirigís truquessin al centre, per tal de poder parlar amb ella. Avui la L.N. ha anat a la llar i ens ho han fet saber.

Amb l'orientadora ens dirigim a la llar per veure-la i poder fer una orientació de cara al curs vinent. Ens comenta que no li agrada anar a l'institut, veu que li costa molt i que el que vol és treballar. Li comentem que com que té 16 anys ja pot deixar l'escolarització obligatòria, però que cal que se segueixi formant. Li expliquem la possibilitat que, de cara al curs vinent, es matriculi a fer un PQPI (amb la nova normativa un Programa de Formació Bàsica), li expliquem quins pot trobar a les poblacions veïnes i sembla que la proposta li interessa. Quedem que vindrà al centre durant la setmana vinent per acabar de parlar de la branca que li interessa més.

Més informació dels programes de Formació bàsica aquí.

El tractament de l'absentisme II - Cas G.J.

En el comentari del dia 22 d'abril vaig fer la introducció del cas d'absentisme G.J., avui a la Comissió Social que es dur a terme mensualment ha tornat a sortir aquest cas i el tractament que se'n pot fer tenint en compte la situació en la que es troba immers l'alumne.

La responsable de serveis socials que assisteix a la reunió comenta la situació actual del cas i el tractament que s'està fent des d'aquest servei. Explica que en G.J. defensa que té una forta incompatibilitat amb els professors i que no vol ni sentir parlar d'incorporar-se de nou al centre educatiu. A més a més, s'hi suma el fet que consumeix drogues a un nivell molt elevat, és molt agressiu i dur a terme actuacions de risc. Se sospita que també hi ha algun problema de salut mental. Comenta que hauria d'anar a la UAD, però com que se li va oferir aquesta possibilitat des del centre educatiu ara no en vol saber res d'aquest tema.

El que s'està fent des de serveis socials és trobar-se amb la família per ajudar a reconduir la situació i que des de casa es marquin un límits. Com que en G.J. acudeix puntualment al Servei+J de la Creu Roja del municipi, s'està intentant coordinar amb els educadors de la UAD que s'aproximin a aquest servei i es pugui iniciar la relació amb aquest noi i començar a treballar.

L'orientadora del centre manifesta el seu acord amb aquesta actuació però exposa la seva preocupació perquè en G.J. continua essent absentista. Comenta que han enviat el cas a inspecció i demana a Serveis Socials si seria possible fer un informe a fiscalia de menors ja que creu que hi ha un abandonament per part dels pares.

Des de Serveis Socials es vol esperar un temps més abans de fer aquest pas ja que tot just s'està iniciant el treball amb la família i volen deixar un temps de marge per veure si així pares i alumne responen.

El tractament de l'absentisme I - Cas G. J.

"L’absentisme escolar és un problema educatiu, i també social, perquè evidència les desigualtats econòmiques, socials i culturals de la nostra societat. Al mateix temps, reflecteix les situacions de desafecció i de conflicte que viuen alguns adolescents en una escola que es troba davant d’un gran nombre de dilemes de difícil resolució."

Consorci d'Educació de Barcelona

A l'IES hi ha alguns casos d'absentisme escolar amb els quals s'està treballant des del Departament d'Orientació amb les famílies. Paulatinament es van resolent i l'alumne es reincorpora al centre. Altres casos són d'alumnes majors de 16 anys, que ja no estan obligats a assistir al centre, però segueixen matriculats amb la intenció d'aconseguir el graduat escolar. Alguns d'aquests també fan absentisme i la psicopedagoga intenta reconduir-los a través de tutories individualitzades. Deixant de banda aquests casos que poc a poc es van reconduint, hi ha un cas que preocupa especialment al centre.

Es tracta d'un nen de 15 anys, en G.J., que des del curs 2012/2013 fa absentisme. El curs anterior ja faltava esporàdicament a l'IES, aquest curs hi ha assistit alguns dies durant el primer trimestre, al final d'aquest se li va obrir un protocol d'absentisme (el quart que té aquest alumne) i es van seguir els passos següents, tal i com marca el Reglament de Règim Intern del centre (cal destacar que durant el segons i tercer trimestre no assisteix al centre):

1. El tutor fa la detecció que es tracta d'un cas d'absentisme i passa l'avís al Departament d'Orientació.

2. L'orientadora cita a l'alumne i la família. En aquest punt la cap del Departament informa del problema als pares, però no s'arriba a cap acord. Els pares al·leguen que el nen no vol anar a l'escola perquè no s'hi sent bé.

3. Com que el cas no es resol es remet a Serveis Socials a través d'un informe i després d'exposar el cas a la comissió social.

El cas és derivat a Serveis Socials a principis del mes de febrer. Avui, l'orientadora rep la devolutiva on l'hi indiquen que s'ha dut a terme una reunió amb els pares i que el nen no assisteix a l'IES perquè no li agrada i per desavinences amb determinats docents i que de cara al curs vinent es derivarà el nen a un PQPI. També s'exposa que es farà una altra reunió amb els pares a mitjans del mes de juny.

En el moment en què l'orientadora rep la devolutiva estem juntes i la nostra sorpresa és que des de Serveis Socials, no s'explica als pares i al nen que la seva obligació és venir a l'escola, sinó que el que fan és allargar la situació d'absentisme. Immediatament l'orientadora fa una trucada a Serveis Socials, per parlar amb la responsable del cas. Li comenta que no comparteix el tractament que han fet d'aquesta situació, des de SS li responen que el nen no vol anar a l'IES i que per aquest motiu se'l derivarà a un PQPI. L'orientadora li rebat que si no hi vol anar és perquè se li marquen límits i en G.J. no està acostumat a això. A més a més, li recorda que l'escolarització és obligatòria fins als 16 anys (en G.J. els complirà al desembre) i que no pot ser que aquest nen estigui al carrer, després de discutir sobre aquest, l'orientadora li diu que enviarà el cas a inspecció.

Bibliografia

Generalitat de Catalunya. Ajuntament de Barcelona. (2013). Absentisme escolar i abandonament prematur. Barcelona: Consorci d'educació de Barcelona. Recuperat el 22 d'abril de 2014, de:

http://www.edubcn.cat/ca/centres_serveis_educatius/atencio_a_la_comunitat/absentisme_escolar .