Dinàmica de grup

En el primer canvi de classe del matí el professor de matemàtiques s'adreça al Departament d'Orientació per explicar-nos que hi ha hagut un problema amb dues alumnes del grup de 3rC. Ens comenta que l'alumna C.A. i la G.B. s'han barallat perquè la primera ha fet córrer un rumor que li han explicat sobre la segona i que aquesta diu que no és cert.

Amb l'orientadora decidim que durant l'hora següent, que no tenim classe, prepararem una dinàmica de grup per treballar això.

Li proposo fer la dinàmica dels rumors:

Desenvolupament:

Es tracta d'una activitat en què quatre alumnes surten fora de l'aula. Als que queden a classe se'ls hi explica una història (en aquest cas hem utilitzat la que es recull a la pàgina 67 del llibre Reinventar-se. La teva segona oportunitat, de Alonso, M.).

Una vegada s'ha explicat la història es fa entrar a un alumne dels que hi havia fora (alumne 1), i se li demana a un dels que ha escoltat el conte que li expliqui. Quan ho ha fet, entra l'alumne 2 i l'alumne 1 li explica el que ha entès de la narració i així successivament fins que a fora de l'aula no queda cap estudiant.

A l'últim alumne que entra a l'aula se li demana que verbalitzi el que ha entès i, finalment, es torna a llegir la narració per tal que s'adonin del canvi i la pèrdua d'informació que hi ha hagut entre la versió original i la final. A partir d'aquí es genera un debat i reflexió sobre el què ha passat.

Conclusió:

El desenvolupament de l'activitat ha estat molt correcte, els alumnes estaven motivats i implicats en la tasca i molt sorpresos de com paulatinament canviava el discurs original. Finalment, s'han adonat de la importància de no donar credibilitat a allò que es diu, ens comenten, etc però nosaltres no podem contrastar i corroborar.

Altes capacitats II

Seguint amb el cas de l'alumne C.I. presentat el dia 14 de maig, avui s'ha citat els pares al centre per tal de poder fer la devolutiva del WISC-R.

Prèviament a l'arribada dels pares, amb l'orientadora i la responsable de l'EAP hem observat els resultats i la professional d'aquest servei ens comenta que, tal i com se sospitava, es tracta d'un nen d'altes capacitats.

En arribar els pares l'orientadora i l'EAP els fan preguntes sobre la situació de l'alumne, la relació amb els iguals i els adults, les inquietuds, habilitats, preferències, etc. Posteriorment l'EAP els hi explica els resultats del test.

L'orientadora els hi comenta que des del centre es treballarà amb els docents, de cara al curs vinent, per tal d'acollir a l'alumne d'acord amb les seves necessitats. Comenta que es farà una modificació del projecte eductiu i curricular per tal que pugui desenvolupar els seus aprenentatges al màxim.

Així mateix, s'orienta als pares a obrir-li el ventall d'activitats de lleure, a parlar molt amb ell, veure què el motiva i què vol i oferir-li recursos per créixer i desenvolupar-se.

A continuació us deixo l'enllaç a la pel·lícula Si se quiere, se puede de FANJAC (Associació promotora de la fundació per l'ajuda a nens i joves d'altes capacitats).

Orientació L.N.

L'alumna L.N. és una noia de 16 anys que cursa 3r d'ESO. Es tracta d'una nena amb un CI molt baix i amb moltes dificultats d'aprenentatge, a aquest fet se li suma que fa molt absentisme. Viu lluny del centre, en una urbanització on no arriba el transport escolar i això fa que les seves faltes al centre augmentin.

Aquest curs se li va proposar adherir-se al projecte Riu amb la intenció de reduir aquest absentisme però no s'ha aconseguit. Tot i que generalment acudeix a l'empresa (una llar d'infants), no fa el mateix amb el centre educatiu. Es truca a casa i no responen, així que és difícil localitzar-la.

En la darrera comissió social es va parlar d'aquest cas i l'orientadora va comentar que parlaria amb l'empresa i que quan s'hi dirigís truquessin al centre, per tal de poder parlar amb ella. Avui la L.N. ha anat a la llar i ens ho han fet saber.

Amb l'orientadora ens dirigim a la llar per veure-la i poder fer una orientació de cara al curs vinent. Ens comenta que no li agrada anar a l'institut, veu que li costa molt i que el que vol és treballar. Li comentem que com que té 16 anys ja pot deixar l'escolarització obligatòria, però que cal que se segueixi formant. Li expliquem la possibilitat que, de cara al curs vinent, es matriculi a fer un PQPI (amb la nova normativa un Programa de Formació Bàsica), li expliquem quins pot trobar a les poblacions veïnes i sembla que la proposta li interessa. Quedem que vindrà al centre durant la setmana vinent per acabar de parlar de la branca que li interessa més.

Més informació dels programes de Formació bàsica aquí.

Proposta d'intervenció I

Tenint en compte els casos presentats els dies 14, 19 i 21 de maig i el cas J.D., juntament amb la tutora de centre hem decidit que la intervenció a dissenyar en la PAC 3 i que tindrà continuat en el Pràcticum II se centri en aquests alumnes, tots ells del Projecte Riu.

El grup d'alumnes amb els quals em centraré formen part de l'aula oberta del centre, a través de la qual es pretén que els alumnes s'integrin al centre i la societat i millorin el seu comportament.

Després d'observar-los durant tot aquest temps i d'analitzar les diferents situacions amb les quals ens trobem, des d'un model basat en les variables persona i situació, és a dir, un model interactiu en el qual, com afirma Sidro Tirado (2011), la conducta de l'alumne es veu influenciada per l'ambient en el qual es troba. És per aquest motiu que, a més a més de prendre en consideració a l'alumne, també es valorarà l'entorn, els docents, els companys d'aula, el centre i la família.hem decidit que la proposta se centrarà en el treball de l'autoestima, l'empatia i l'assertivitat.

La proposta d'intervenció s'emmarcarà en un model constructivista del procés d'ensenyament-aprenentatge i el model d'intervenció que es proposarà serà un model cooperatiu com a eina que facilitarà la interacció entre iguals, ens ajudarà a millorar les relacions i la comunicació i permetrà que cada alumne emprengui un paper més actiu en el seu procés d'aprenentatge.

Cas V.C.

El Projecte Riu compren una globalitat d'alumnes ben diferents entre sí. Alguns els he anat presentant al llarg del Pràcticum I en aquest bloc i avui és el torn d'en V.C. Es tracta d'un alumne que durant el curs anterior tenia un comportament força disruptiu, a més a més, en el darrer trimestre del curs passat va començar a fer absentisme.

L'orientadora em comenta que per aquest motiu, i juntament amb les dificultats que tenia per seguir el fil de les matèries a principi de curs, li van proposar sumar-se al Projecte Riu amb la intenció de reduir l'absentisme, vincular-lo al món laboral i facilitar la promoció i acreditació de l'ESO.

Actualment, en V.C està molt satisfet amb el projecte Riu, respon tan en el centre com en l'empresa i, si segueix aquest camí, aconseguirà promocionar el curs vinent.

La importància del benestar personal

El cas presentat anteriorment em porta a reflexionar sobre la importància que els nostres alumnes se sentin bé al centre, se sentin realitzats i satisfets i així aconseguim un creixement i millora de l'aprenentatge. I aquest no és un factor que depengui dels alumnes, sinó que és cosa de tot els agents educatius del centre que sigui així. Per assolir-ho cal treballar en diferents àmbits.

El primer el claustre, com afirma Llorens i altres (2005), la institució ha de cercar organitzacions del treball que potenciïn l'autonomia, l'autoestima professional, la satisfacció laboral, la cooperació entre els docents, la inclusió en el projecte educatiu,… així aconseguirem una professionalitat sòlida i "saludable" capaç de treballar positivament i exitosa en el segon àmbit, l'alumnat.

Es tracta d'atendre al màxim les necessitats dels nois i noies, afavorir un bon clima d'aula, valorar sempre l'alumne i les seves capacitats i habilitats, potenciar l'autoestima, seguretat i empatia.

Un altre àmbit bàsic a considerar per aconseguir un major benestar dels alumnes és la família, compartir amb ells treball, significats i sentit. Treballar junts en una mateixa direcció per aconseguir el desenvolupament màxim de l'alumne.

Coordinar aquests àmbits per tal d'assolir aquesta fita no és feina fàcil però com a orientadors hem de treballar per possibilitar aquest engranatge i aconseguir així la millora del benestar de tots els membres de la comunitat.

Bibliografia:

Llorenç, C.; Moncada, S. i Sánchez, E. (2005). Organització del Treball i Salut Laboral. Bases científiques, jurídiques i tècniques per a la prevenció dels riscos psicosocials. Barcelona: Consell del Treball, Econòmic i Social de Catalunya.

Cas A.A.

L'alumne A.A. forma part del projecte riu. Es tracta d'un noi que li agrada passar desapercebut i no cridar l'atenció, és força insegur i necessita l'aprovació de l'adult per corroborar que allò que fa és el correcte. Li agrada estar tranquil, no posar-se en problemes i ajudar en tot el que pugui als altres.

Tot i que té certes dificultats d'aprenentatge s'esforça molt i sempre té molt present l'objectiu d'obtenir el graduat (cap altre membre de la seva família el té i per ell és com un repte), en una tutoria de seguiment del projecte Riu comenta que per ell és important anar a l'empresa perquè li ha fet veure que tot i les dificultats d'aprenentatge que té, en el moment d'ocupar un lloc de treball se'n surt, li agrada i ho fa amb èxit.

Cada vegada estic més convençuda i il·lusionada amb aquest projecte, d'aquesta oportunitat que es dóna als joves que, si no fos per això, tal vegada abandonarien l'ensenyament secundari amb les mans buides, sense obtenir el graduat.

Mal d'escola

Aquests dies estic llegint un llibre que m'ha portat a pensar profundament en les pràctiques a l'IES i en la situació que viuen alguns alumnes del centre.  M'agradaria plasmar un fragment del llibre que diu així:

“Els nostres "mals alumnes" (alumnes considerats sense futur) no vénen mai sols a l'escola. Allò que entra a la classe és un ceba: capes de malestar, de por, de neguit, de rancúnia, de ràbia, de desitjos insatisfets, de renúncia furiosa, acumulades sobre un fons de passat vergonyós, de present amenaçador, de futur condemnat. Mireu-los, ja vénen, amb el seu cos a mig fer i la seva família a coll, a la motxilla. En realitat la classe no pot començar fins que no deixin el farcell a terra i no haguem pelat la ceba. Això és difícil d'explicar, però sovint n'hi ha prou amb una mirada, una paraula amable, una frase d'adult confiat, clar i estable, instal·lant-los en un present rigorosament d'indicatiu. Naturalment el benifet serà provisional, la ceba es recompondrà a la sortida i és clar que demà haurem de tornar-hi. Però ensenyar és això: és tornar a començar fins a la nostra necessària desaparició com a professors.” Pennac (2008).

Llegeixo aquest text i veig que es fa una valoració molt encertada de la situació que viuen molts dels alumnes d’aquest centre. Situacions molt dures i colpidores que obligatòriament han de marcar aquests joves. Per això és tan important que, com a professionals de l'educació, coneguem la situació personal dels nostres joves, les necessitats específiques que poden tenir i a partir d’aquí, establir un pla d'intervenció conjunt amb l'equip docent, per poder establir amb els alumnes relacions positives, experiències correctives que els permetin confiar en el docent i tenir, almenys dins l’àmbit escolar, una estabilitat totalment necessària en aquesta etapa del desenvolupament.

Bibliografia:

Pennac, D. (2008). Mal d'escola. Barcelona: Biblioteca Universal Empúries.

Cas B.M.

"Entenem l'acollida genèrica, com una actitud humana i professional, pensem que intrínseca i per tant indissociable del fet educatiu."

Carbonell, F. (2006). L'acollida. Acompanyament d'alumnat nouvingut.

Barcelona: Eumo editorial.

L'alumna K.M. va arribar al centre a principis de curs procedent de Romania. Es tracta d'una noia que cursa 3r d'ESO, totalment adaptada al centre. A nivell social manté bones relacions amb docents i companys, a nivell d'aprenentatge té dificultats en l'aprenentatge de la llengua, es comunica amb els professors i companys en castella i, tot i que entén el català no el parla. L'alumna està totalment integrada a l'aula del Projecte Riu i a la de 3rC i tot i que s'ha d'anar treballant els aspectes de llengua segueix el curs amb normalitat.

L'orientadora em comenta que, al centre es potencia una educació intercultural. Recorrent a unes paraules de Jordán (2001) "podem dir que l'educació intercultural pretén formar en tots els alumnes de tots els centres una competència cultural madura; és a dir, un bagatge d'aptituds i d'actituds que els capaciti per a funcionar adequadament en la nostra societat multicultural i multilingüe". Això implica que l'important no és tant conèixer molts aspectes de moltes cultures, sinó més aviat que els alumnes puguin desenvolupar un conjunt de capacitats que els siguin útils a l'hora de conviure amb persones culturalment diferents i de resoldre els eventuals conflictes que aquesta convivència comporta. Tot això en el marc d'harmonitzar el respecte a la diversitat cultural i la igualtat de tots els alumnes."

Els objectius que es pretenen assolir amb l'educació intercultural són: fomentar actituds interculturals positives, millorar l'autoestima dels alumnes, especialment dels que pertanyen a grups minoritaris, potenciar la convivència i la cooperació entre tots els alumnes i potenciar la igualtat d'oportunitats acadèmiques.

Bibliografia:

Carbonell, F. (2006). L'acollida. Acompanyament d'alumnat nouvingut. Barcelona: Eumo editorial.

Jordán Sierra, J.A. (coord). (2001). La educación intercultural, una respuesta a tiempo. Realidad multicultural y educación intercultural. Barcelona: Ediuoc/LectusVergara.

Altes capacitats I

Des de fa un temps les orientadores del centre demanen a la responsable de l'EAP de la zona que avaluï un nen que consideren d'altes capacitats. L'alumne C.I. té 12 anys i cursa 2n d'ESO.

Avui és el dia que han pactat que es passarà el test i em demanen si vull assistir-hi.

En arribar l'alumne l'EAP li explica en què consisteix el test i li comenta que ha d'estar tranquil, que "això no compta per les notes". En iniciar el test veig que l'alumne C.I. està força nerviós, no coneix a qui li aplica el test i això pot fer-lo posar encara més tens. Poc a poc es va relaxant i les seves explicacions són molt clares i correctes. En finalitzar el test, la professional de l'EAP li comenta que en el termini d'una setmana tindrà els resultats i que convocarà als pares per tal t'explica-los-hi.

Es tracta d'un alumne, pel que he pogut observar a través d'una entrevista i al llarg de la sessió, molt madur, amb un vocabulari molt ampli, molt curiós i amb les idees molt clares.

Cas J.D. III - Retorn al centre

Ahir l'alumne J.D. va tornar a l'institut després de la seva expulsió. Amb l'orientadora vam demanar-li que abans d'incorporar-se a les classes parléssim del que havia passat i del que espera i desitja a partir d'ara.

L'orientadora li va comentar que no podia permetre més comportaments disruptius com els de la setmana anterior, comportaments que li van suposar l'expulsió.

Li va explicar que, ara que ja té 16 anys, si no tenia ganes de continuar estudiant podia deixar-ho, i li va explicar les diferents opcions que podia prendre en aquest moment:

• Fer la baixa voluntària del centre i posar-se a treballar.
• Fer la baixa a final de curs i de cara al curs 2014/2015 fer un PQPI.
• Seguir al centre sense canviar el comportament, cosa que des del centre no acceptaran i acabarà amb una altra inhabilitació.
• Seguir al centre canviant d'actitud, acabar 4t d'ESO i obtenir el graduat escolar.

Després de presentar-li les opcions deixem l'alumne sol per tal que reflexioni i pensi allò que vol. Passats uns minuts ens comenta que vol continuar estudiant i que el seu desig és acabar l'ESO. Té clar que no pot continuar així i que cal fer un canvi d'actitud molt important en relació amb els seus companys, amb els professors i amb la tasca.

Li comentem que estem molt satisfetes amb l'opció escollida i li recordem que ha de sostenir el comportament al llarg del que queda de curs i el següent.

En J.D. és un alumne que demanda constament l'acompanyament d'algú per actuar de manera correcta. Necessita de control i diàleg continu per tal d'ajudar-lo a sostenir el seu temperament i poder garantir la continuïtat en el procés educatiu.

* Podeu seguir amb més detall el cas a l'etiqueta Cas J.D. a la columna dreta del blog.

3r C - Observacions - Anem a la ràdio

Aquest matí, entre un mar de nervis per part dels alumnes, ens hem dirigit cap a la ràdio.

Després d'explicar-nos el funcionament general d'aquest mitjà de comunicació i de com s'ha de parlar davant un micròfon, els nois i noies han entrat a l'estudi per grups. Cadascú ha explicat i llegit allò que prèviament havien treballat a classe, valors, somnis, aspiracions, etc.

Una vegada acabat el programa i mentre tornàvem a l'IES he parlat amb l'orientadora, coincidim en què el resultat ha estat excel·lent i els nois han tingut un molt bon comportament, es veien contents amb allò que feien i molt implicats en la tasca.

Crec que s'han sentit responsables d'allò que feien, sabien que molta gent els escoltaria i volien fer-ho bé.

En arribar de nou al centre hem parlat amb ells sobre com s'han sentit i què els hi ha semblat l'experiència i tots l'han valorat de molt positiva.

Em sorprèn que alguns professors titllin aquest grup d'irresponsables, desmotivats, sense ganes d'aprendre i mal educats. Si haguessin vist el treball d'avui amb aquest grup veurien que no és així i que tenen un gran potencial, només cal donar-los l'oportunitat i mostrar-los que confies en ells.

El Projecte Riu

Definició:

El Projecte Riu és un projecte singular d'atenció a la diversitat. Es tracta d'un Projecte educatiu de formació integrada per a la millora de l'atenció a la diversitat i per a l'educació personalitzada d'alumnes d'alt risc de fracàs escolar i/o d'inadaptació social.

Es tracta d'intervencions educatives amb l'objectiu d'assolir les Competències Bàsiques de l'ESO, fent estades formatives en centres col·laboradors del municipi, com a activitat educativa complementària.

Objectius:

• Millorar l'èxit en alumnes d'alt risc de fracàs escolar i facilitar l'autonomia personal.
• Prevenir riscos socials (inadaptació i marginació social) i casos d'absentisme greus.
• Complementar la tasca educativa que es duu a terme en el centre educatiu, quan l'escolarització ordinària, dins dels paràmetres de la normalitat del centre, no és prou positiva.
• Facilitar l'accés a la promoció i acreditació de l'ESO a alumnes amb risc de fracàs.

Qui el promou?

Aquest projecte d'àmbit local, en el qual hi participen tots els centres d'educació Secundària del municipi, el promou:

• L'Ajuntament (Regidories d'Educació, Benestar Social, Psicòloga Municipal i Alcaldia)
• El Departament d'Educació (equips directius, departament d'Orientació Psicopedagògica, EAP)
• L'AMPA de cada centre (que aporta una dotació econòmica).

El Projecte el gestiona la Comissió Social que mensualment es reuneixen i que, com s'ha comentat en entrades anteriors al blog, està format per Benestar Social, EAP, Psicòloga Municipal i Departament d'Orientació. Aquesta comissió és qui planifica, dinamitza, fa el seguiment i avalua el treball dels alumnes.

A qui s'adreça?

A alumnes de segon cicle d'ESo, de 15 anys, d'alt risc de fracàs escolar (necessitats educatives especials i NEEspecífiques).

Característiques del projecte:

Els alumnes que participen en el projecte reparteixen l'horari lectiu de la següent manera:

• 10h setmanals en un centre col·laborador (s'escull segons els interessos de l'alumne), es tracta d'una estada de formació en Competències Bàsiques i Iniciació Laboral.
• 9h de matèries instrumentals en el centre docent: Català, Castellà i Matemàtiques impartides amb grup reduït amb Adaptació Curricular.
• 1h de tutoria específica
• La resta de l'horari, els alumnes estan integrats al grup classe. En aquest cas, al grup de 3rC. Dins d'aquest horari tenen 3 hores del Crèdit de competències bàsiques i habilitat socials que forma part del Projecte d'Innovació de Millora de la convivència al centre (2007).

Com s'avalua?

La junta d'avaluació promocionarà o acreditarà l'alumne quan l'informe del tècnic sigui positiu i consideri que ha superat les competències bàsiques.

La Comissió fa el seguiment i la memòria que es transmetrà a la inspecció tècnica.

Reflexions:

Es tracta d'un Projecte molt interessant i atractiu pels alumnes. Cal dir que ja té una certa trajectòria, va començar el curs 2004/2005, i des de llavors, els resultats que han obtingut aquests alumnes mostren que s'han assolit els objectius. La majoria d'alumnes han obtingut el Títol de Graduat en Eduació Secundària i han adquirit maduresa i autonomia personal.

A continuació deixo algunes reflexions d'alumnes que altres anys han participat en el projecte:

“Estic molt contenta sense el Projecte no tindria el graduat. M’ ha agradat molt i estic molt satisfeta d'haver anat a la llar i conegut a totes les persones i als nens. Estic molt contenta i el meu pare plorava quan va veure l´informe i tots han hagut de reconeixer que ho he fet bé. La meva mare estava molt molt orgullosa. Tots m’ han ajudat molt i estic molt agraida.”

“És molt important, altres  alumnes haurien de poder fer aquest projecte. A mi m’ha

canviat no em coneixen si en veiessin com yo era… un gamberro. (No lo saben uf…)

Quin canvi i ara estic molt bé.”

Cas J.D. II - Pla d'intervenció

Partint del cas presentat el dia 29 d'abril de l'alumne J.D. des del Departament d'Orientació de l'IES es va dissenyar un pla d'intervenció, recolzat per la CAD, l'equip directiu i inspecció.

Per elaborar aquest Pla es parteix de les necessitats educatives específiques d'aquest alumne, dels aspectes positius que té i que cal potenciar i dels negatius, els quals s'intenten contrarestar. Els objectius que es proposen per aquest cas concret són aconseguir la inclusió en el centre i la socialització i fer un acompanyament.

El pla de treball amb l'alumne consta de dos anys, un pel curs de 3r i l'altre pel de 4t, i té diferents àmbits de treball:

Amb l'alumne:

• Seguir gaudint del Projecte Riu en la mateixa empresa, on té una bona actitud, li agrada la feina, està motivat i la relació amb els companys és correcta.
• Treball de gestió de les emocions (habilitats socials, autoestima, empatia i assertivitat), de control de l'agressivitat, de disminució de les conductes de risc (consum de tabac, alcohol i drogues). Responsabilitat amb l'empresa i l'ofici i amb el centre.

Amb l'entorn:

• Derivació d'en J.D. a la UAD i al CSMIJ.
• Orientació per tal que assisteixi al Casal de Joves i al S.Jove de la Creu Roja, per tal que des de l'àmbit no formal es treballi el tema del tabac i les drogues.

Amb els companys d'aula:

• Treball d'acceptació positiva i integració de l'alumne.

Amb la família:

• Treball d'orientació, assessorament i millora de la imatge de l'alumne.

El pla pretén complir amb els quatre pilars bàsics de l'educació que, tal i com s'exposa a l'Informe Delors "La Educación encierra un tesoro", són aprendre a conèixer, aprendre a fer, aprendre a conviure i treballar en projectes comuns i aprendre a ser. En definitiva, aconseguir el desenvolupament personal i una socialització positiva.

Cal destacar que fins fa poc més d'una setmana en J.D. seguia força bé el pla marcat. Ahir, però, va dur a terme una conducta agressiva amb un professor i va ser expulsat. Tornarà al centre dilluns vinent al centre, aprofitem amb l'orientadora per parlar de la seva situació i, després de tot el succeït i del seu comportament a les classes, comprovem que, si bé a l'empresa actua de manera molt correcta i n'estan molt satisfets, al centre no sosté les seves accions. D'uns dies ençà el seu treball, la seva actitud i el comportament no són els adequats i cal fer una intervenció més específica per reconduir-lo.

Amb la psicopedagoga decidim que el meu pla d'intervenció podria enfocar-se en dur a terme un treball amb aquest alumne concret per tal d'aconseguir la seva integració total al centre i l'aprofitament d'aquesta oportunitat que se li dóna per tal que aconsegueixi el graduat.

Bibliografia:

Delors, J. (2002). La educación encierra un tesoro: Informe Jacques Delors. Madrid: Santillana.

3r C - Observacions - Preparem un programa de ràdio

La psicopedagoga em comenta que, de tant en tant, des de la ràdio els proposen que hi vagin a fer un programa. Em comenta que normalment els avisen amb antelació per tal de poder-ho preparar bé però, aquesta vegada, algú no s'havia recordat de fer la gestió i els avisen pràcticament d'avui per demà.

El programa serà el proper divendres 9 de maig, i tenint en compte el poc temps que disposem per preparar-lo (només dues sessions amb els alumnes), l'orientadora em comenta que haurà de ser un treball força dirigit.

Parteix del fet que a l'assignatura de català han estat treballant la poesia i ho aprofita per lligar-ho amb el programa. Els porta el llibre de Miquel Martí i Pol "ABCDARI. Una joia solidària" on a cada lletra de l'abecedari hi ha dedicat un poema. L'obra és un recull francament bonic, amb poemes com:

Dubtes

Només amb dubtes t'aproparàs

al ritme de les certeses.

Frontera

A la frontera dels espais més inhòspits

i creixen roses.

A través d'aquest recurs fa un treball sobre la identitat i la personalitat de cada alumne, una vegada més els reconeix les seves qualitats i ells escolten amb molta atenció. Comença llegint el poema que correspon a la meva lletra, la Q, i llavors els nois i noies li demanen que llegeixi la de cadascú d'ells. Veig algú que s'apunta el poema, semblen molt interessats en la sessió. Després l'orientadora els dóna a cada alumne el poema corresponent a la seva lletra i els demana que escriguin què significa per ells el text, després ho comenten oralment. A mesura que exposen, a partir del seu nivell de desenvolupament real, els fa pensar sobre la importància d'allò que un creu i defensa, la importància de raonar i justificar bé l'exposat. Amb les reflexions de l'orientadora els "estira" per la ZDP per assolir un desenvolupament superior.

En aquest moment els explica que el proper divendres anirem a la ràdio i que, si els sembla bé, li agradaria que cadascú llegís el seu text amb l'explicació que hagin fet.

A més a més els demana que portin la música que més els hi agradi que la posaran en antena. 

Bibliografia:
Martí, E. i Onrubia, J. (2001). Les teories de l'aprenentatge escolar. Mòdul 4: Psicologia de la instrucció. Barcelona: UOC.