Orientació MD i CR

Des de fa uns dies que amb la psicopedagoga del centre observem que hi ha un parell d'alumnes que s'estan despenjant del projecte. Si bé és cert que a l'empresa compleixen amb la tasca encomanada, no podem dir el mateix de la seva actitud al centre educatiu. És el cas de la M.D. i en C.R. avui parlem amb ells individualment, per fer-los veure en quin punt es troben i decidir què cal fer per reconduir la situació.

Ambdós estudiants tenen 16 anys i els fem veure que la seva situació és diferent de la resta dels seus companys, ja que per edat, podrien deixar l'escolaritat, però els remarquem la importància de seguir amb el projecte per obtenir el graduat.

La M.D., després de parlar una llarga estona, ens explica que vol seguir té pensat acabar l'ESO i que vol seguir estudiant quelcom relacionat amb el turisme. Li comentem que per seguir al Projecte i poder acabar l'ESO cal que adquireixi un ferm compromís no només amb l'empresa, sinó també amb l'institut i que no es pot quedar a casa per mandra a venir al centre.

En C.R. ens comenta que no se sent motivat per venir al centre, explica que té ganes d'accedir al món laboral, que se sent molt bé a l'empresa. Li valorem positivament el treball que hi està fent i les crítiques positives que des del Sindicat ens fan arribar, però li recordem que el Projecte Riu consta d'un compromís de l'alumnat amb dos àmbits: l'empresa i l'institut i que si un minva, es trenca el sentit del Projecte. Li expliquem que si vol deixar el centre pot fer-ho, però que això el portarà a no obtenir el graduat i que, el fet de no tenir-lo, tanca moltes portes d'accés al mercat laboral. Ens comenta que no vol deixar el Projecte, que s'hi sent molt a gust i que intentarà "posar-se les piles" per continuar en ell i obtenir el graduat.

Tutories individuals i amb les famílies

El dia 1 d'octubre es parla individualment amb cada alumne i se li explica quina empresa se li ha assignat. Els nois i noies estan contents amb les empreses i motivats amb el projecte, a excepció d'en C.R. que es nega a anar al sindicat a fer les pràctiques. Se li explica que no s'ha aconseguit cap empresa del municipi amb les característiques que demanava i que de les empreses adherides al Projecte, el sindicat és la més afí al que ell sol·licitava, li comentem que és una empresa que sempre han cuidat molt als nois que hi han anat i que tots han acabat molt contents de l'experiència. Se li demana que ho provi i si no és del seu agrat s'intentarà buscarà una altra empresa. Sembla que aquestes paraules li serveixen de poc i segueix tancat en la seva idea. Es decideix que l'endemà ja es parlarà amb ell i la família.

El dia 2 d'octubre se citen els familiars per signar la carta compromís i fer-los saber l'empresa on aniran els seus fills.

Els pares d'en C.R. comenten que el noi no vol anar a l'empresa, tot i que a ells els hi sembla bona idea i creuen que pot estar a gust. Diuen que ells l'acompanyaran per assegurar-se que hi assisteix. Des del departament es valora el compromís dels pares però se'ls hi demana que no el pressionin i li donin un marge d'autonomia. Els hi expliquem que l'endemà serà el dia que anirem a presentar-lo a l'empresa i que aquest primer contacte serà bàsic per tal de despertar en ell interès per assistir-hi. S'acorda amb els pares que després de la trobada se'ls trucarà per explicar-los com ha anat.

Orientació L.N.

L'alumna L.N. és una noia de 16 anys que cursa 3r d'ESO. Es tracta d'una nena amb un CI molt baix i amb moltes dificultats d'aprenentatge, a aquest fet se li suma que fa molt absentisme. Viu lluny del centre, en una urbanització on no arriba el transport escolar i això fa que les seves faltes al centre augmentin.

Aquest curs se li va proposar adherir-se al projecte Riu amb la intenció de reduir aquest absentisme però no s'ha aconseguit. Tot i que generalment acudeix a l'empresa (una llar d'infants), no fa el mateix amb el centre educatiu. Es truca a casa i no responen, així que és difícil localitzar-la.

En la darrera comissió social es va parlar d'aquest cas i l'orientadora va comentar que parlaria amb l'empresa i que quan s'hi dirigís truquessin al centre, per tal de poder parlar amb ella. Avui la L.N. ha anat a la llar i ens ho han fet saber.

Amb l'orientadora ens dirigim a la llar per veure-la i poder fer una orientació de cara al curs vinent. Ens comenta que no li agrada anar a l'institut, veu que li costa molt i que el que vol és treballar. Li comentem que com que té 16 anys ja pot deixar l'escolarització obligatòria, però que cal que se segueixi formant. Li expliquem la possibilitat que, de cara al curs vinent, es matriculi a fer un PQPI (amb la nova normativa un Programa de Formació Bàsica), li expliquem quins pot trobar a les poblacions veïnes i sembla que la proposta li interessa. Quedem que vindrà al centre durant la setmana vinent per acabar de parlar de la branca que li interessa més.

Més informació dels programes de Formació bàsica aquí.

3r C - Observacions - Anem a la ràdio

Aquest matí, entre un mar de nervis per part dels alumnes, ens hem dirigit cap a la ràdio.

Després d'explicar-nos el funcionament general d'aquest mitjà de comunicació i de com s'ha de parlar davant un micròfon, els nois i noies han entrat a l'estudi per grups. Cadascú ha explicat i llegit allò que prèviament havien treballat a classe, valors, somnis, aspiracions, etc.

Una vegada acabat el programa i mentre tornàvem a l'IES he parlat amb l'orientadora, coincidim en què el resultat ha estat excel·lent i els nois han tingut un molt bon comportament, es veien contents amb allò que feien i molt implicats en la tasca.

Crec que s'han sentit responsables d'allò que feien, sabien que molta gent els escoltaria i volien fer-ho bé.

En arribar de nou al centre hem parlat amb ells sobre com s'han sentit i què els hi ha semblat l'experiència i tots l'han valorat de molt positiva.

Em sorprèn que alguns professors titllin aquest grup d'irresponsables, desmotivats, sense ganes d'aprendre i mal educats. Si haguessin vist el treball d'avui amb aquest grup veurien que no és així i que tenen un gran potencial, només cal donar-los l'oportunitat i mostrar-los que confies en ells.

Cas J.D. II - Pla d'intervenció

Partint del cas presentat el dia 29 d'abril de l'alumne J.D. des del Departament d'Orientació de l'IES es va dissenyar un pla d'intervenció, recolzat per la CAD, l'equip directiu i inspecció.

Per elaborar aquest Pla es parteix de les necessitats educatives específiques d'aquest alumne, dels aspectes positius que té i que cal potenciar i dels negatius, els quals s'intenten contrarestar. Els objectius que es proposen per aquest cas concret són aconseguir la inclusió en el centre i la socialització i fer un acompanyament.

El pla de treball amb l'alumne consta de dos anys, un pel curs de 3r i l'altre pel de 4t, i té diferents àmbits de treball:

Amb l'alumne:

• Seguir gaudint del Projecte Riu en la mateixa empresa, on té una bona actitud, li agrada la feina, està motivat i la relació amb els companys és correcta.
• Treball de gestió de les emocions (habilitats socials, autoestima, empatia i assertivitat), de control de l'agressivitat, de disminució de les conductes de risc (consum de tabac, alcohol i drogues). Responsabilitat amb l'empresa i l'ofici i amb el centre.

Amb l'entorn:

• Derivació d'en J.D. a la UAD i al CSMIJ.
• Orientació per tal que assisteixi al Casal de Joves i al S.Jove de la Creu Roja, per tal que des de l'àmbit no formal es treballi el tema del tabac i les drogues.

Amb els companys d'aula:

• Treball d'acceptació positiva i integració de l'alumne.

Amb la família:

• Treball d'orientació, assessorament i millora de la imatge de l'alumne.

El pla pretén complir amb els quatre pilars bàsics de l'educació que, tal i com s'exposa a l'Informe Delors "La Educación encierra un tesoro", són aprendre a conèixer, aprendre a fer, aprendre a conviure i treballar en projectes comuns i aprendre a ser. En definitiva, aconseguir el desenvolupament personal i una socialització positiva.

Cal destacar que fins fa poc més d'una setmana en J.D. seguia força bé el pla marcat. Ahir, però, va dur a terme una conducta agressiva amb un professor i va ser expulsat. Tornarà al centre dilluns vinent al centre, aprofitem amb l'orientadora per parlar de la seva situació i, després de tot el succeït i del seu comportament a les classes, comprovem que, si bé a l'empresa actua de manera molt correcta i n'estan molt satisfets, al centre no sosté les seves accions. D'uns dies ençà el seu treball, la seva actitud i el comportament no són els adequats i cal fer una intervenció més específica per reconduir-lo.

Amb la psicopedagoga decidim que el meu pla d'intervenció podria enfocar-se en dur a terme un treball amb aquest alumne concret per tal d'aconseguir la seva integració total al centre i l'aprofitament d'aquesta oportunitat que se li dóna per tal que aconsegueixi el graduat.

Bibliografia:

Delors, J. (2002). La educación encierra un tesoro: Informe Jacques Delors. Madrid: Santillana.

3r C - Observacions - Preparem un programa de ràdio

La psicopedagoga em comenta que, de tant en tant, des de la ràdio els proposen que hi vagin a fer un programa. Em comenta que normalment els avisen amb antelació per tal de poder-ho preparar bé però, aquesta vegada, algú no s'havia recordat de fer la gestió i els avisen pràcticament d'avui per demà.

El programa serà el proper divendres 9 de maig, i tenint en compte el poc temps que disposem per preparar-lo (només dues sessions amb els alumnes), l'orientadora em comenta que haurà de ser un treball força dirigit.

Parteix del fet que a l'assignatura de català han estat treballant la poesia i ho aprofita per lligar-ho amb el programa. Els porta el llibre de Miquel Martí i Pol "ABCDARI. Una joia solidària" on a cada lletra de l'abecedari hi ha dedicat un poema. L'obra és un recull francament bonic, amb poemes com:

Dubtes

Només amb dubtes t'aproparàs

al ritme de les certeses.

Frontera

A la frontera dels espais més inhòspits

i creixen roses.

A través d'aquest recurs fa un treball sobre la identitat i la personalitat de cada alumne, una vegada més els reconeix les seves qualitats i ells escolten amb molta atenció. Comença llegint el poema que correspon a la meva lletra, la Q, i llavors els nois i noies li demanen que llegeixi la de cadascú d'ells. Veig algú que s'apunta el poema, semblen molt interessats en la sessió. Després l'orientadora els dóna a cada alumne el poema corresponent a la seva lletra i els demana que escriguin què significa per ells el text, després ho comenten oralment. A mesura que exposen, a partir del seu nivell de desenvolupament real, els fa pensar sobre la importància d'allò que un creu i defensa, la importància de raonar i justificar bé l'exposat. Amb les reflexions de l'orientadora els "estira" per la ZDP per assolir un desenvolupament superior.

En aquest moment els explica que el proper divendres anirem a la ràdio i que, si els sembla bé, li agradaria que cadascú llegís el seu text amb l'explicació que hagin fet.

A més a més els demana que portin la música que més els hi agradi que la posaran en antena. 

Bibliografia:
Martí, E. i Onrubia, J. (2001). Les teories de l'aprenentatge escolar. Mòdul 4: Psicologia de la instrucció. Barcelona: UOC.

Reunió d'orientació a les famílies

"Diguem-ho sense embuts: en el món de la modernitat líquida, l'educació i l'aprenentatge, perquè doni fruit, han de ser continus i durar tota la vida. En cas contrari no es pot concebre cap mena d'educació o d'aprenentatge, o totes dues coses alhora; la "formació" dels jos o les personalitat és inimaginable de cap altra forma que no impliqui una "reformació" constant i sempre inacabada."

Bauman, Z. (2007). Els reptes de l'educació en la modernitat líquida. Barcelona: Arcàdia.

Tenint en compte que falten pocs dies perquè s'iniciï el període de preinscripcions, des del centre s'organitza una xerrada d'orientació a les famílies "Sortides posteriors a l'ESO: els itineraris formatius i el batxillerat al centre", amb la intenció oferir a les famílies la informació suficient i l'orientació necessària per triar les opcions més adequades als interessos i aptituds dels seus fills, i d'acord amb l'oferta formativa existent.

En aquesta reunió hi assisteixen el director, la cap d'estudis, la cap del departament d'orientació del centre i els tutors dels dos cursos de 4t.

El director dóna la benvinguda a les famílies i seguidament l'orientadora explica els itineraris formatius possibles. Per fer-ho més entenedor projecta la imatge següent.

Al llarg de la xerrada destaca la importància que els alumnes han de triar el seu itinerari formatiu tenint en compte els seus interessos, capacitats i aptituds i que és bàsic, a l'edat que tenen, que se segueixin formant. Es remarca també la idea que els pares han de fer costat als fills i els han d'animar a fer allò que els agrada i els interessa.

Penso que aquesta idea és bàsica, la importància que els pares donin suport als fills en una etapa tant important com aquesta i que els nois i noies se sentit recolzats i respectats, farà que emprenguin aquest camí amb més seguretat.

Després de tota la informació sorgeixen les primeres preguntes i alguns pares argumenten que els seus fills no tenen clar quin camí seguir i estan dubtosos. Es deixa entreveure una preocupació per si els nois i noies s'equivoquen en l'elecció dels futurs estudis. L'orientadora treu importància a l'assumpte i explica que es pot donar aquesta situació però que sempre es pot reconduir.

Quan l'orientadora acaba amb l'explicació la cap d'estudis comenta els diferents batxillerats que s'ofereixen al centre.

Per tancar la reunió s'explica als pares que des del departament d'orientació i les tutories s'està fent una atenció individualitzada amb els alumnes per tal d'orientar-los en la tria de l'itinerari formatiu, i que per a qualsevol dubte o qüestió poden concertar una reunió amb el departament d'orientació.

Mai m'havia plantejat la necessitat de fer aquest tipus de xerrades i, després d'haver assistit a aquesta, considero bàsica aquest tipus d'actuació.

Bibliografia:
Bauman, Z. (2007). Els reptes de l'educació en la modernitat líquida. Barcelona: Arcàdia.

3r C - El Pla d'Acció Tutorial - Observacions

El grup de 3r C, és el que la majoria de professors titlla de "conflictiu". La meva tutora m'explica que des de principi de curs, la majoria de docents afirmen que no se senten còmodes impartint docència en aquest grup, que no es pot treballar bé perquè no tenen ganes d'aprendre. Em comenta que des del segon trimestre s'està fent un treball intensiu amb aquests alumnes però també amb el professorat.

"Sempre tinc més feina amb els professors que amb els alumnes. Costa molt fer-los veure que tots els alumnes tenen capacitats i l'únic que necessiten és que se'ls ajudi a descobrir-les, se'ls escolti  i dipositem en ells bones expectatives". Sobre el treball que realitza amb els docents en parlaré un altre dia, avui comentaré la importància del treball de l'orientadora amb aquest grup d'alumnes.

Com he comentat anteriorment, es tracta d'un grup al qual se li ha penjat unes etiquetes "negatives" i cal ajudar-los a sortir d'aquest rol.

Generalment són nois i noies que no tenen una bona autoestima, mancats d'expectatives, de bones concepcions sobre el seu propi jo i sobre les seves capacitats i habilitats i alguns també viuen en un entorn poc afavoridor, mancats d'afectivitat.

Així, a través de les observacions dels diferents dies he comprovat que les activitats del PAT s'encaminen cap a la formació integral dels nois i noies més que no pas en els continguts que han d'assimilar, ja que si ajudem l'alumnat "a reflexionar, a pensar abans d'actuar, en facilitar-li tècniques de treball l'encaminarem a assimilar els continguts més bé. Cal proporcionar a l'alumnat els mitjans per ajudar-lo a madurar i que aquests li facilitin una inserció més bona en la societat" Díez i Masegosa (1996).

Només d'observar la classe s'intueix la relació de confiança que hi ha entre l'orientadora i els alumnes. Ella els escolta, els aconsella i els guia, ja sigui en qüestions de caire acadèmic o personal, amb la intenció d'ajudar-los a madurar, a créixer, a integrar-los a la vida del centre, a la comunitat... A les sessions s'estableix un diàleg comprensiu, l'orientadora manifesta les expectatives que té dels nois i noies, elogia les seves habilitats i capacitats, els motiva a descobrir què volen aconseguir i el camí adequat per assolir-ho, etc.

Em va sobtar molt que, els primers dies, quan la tutora els deia coses bones sobre cadascú, els nois i noies es quedaven sorpresos. Tal vegada no estan acostumats a que algú confiï en ells i elogiï les seves aptituds o tasques.

Bibliografia:

Díez de Ulzurrun, A. i Masegosa, A. (1996). La dinàmica de grups en l'acció tutorial. Activitats per fer a l'aula. Barcelona: Graó. Biblioteca de Guix, núm. 101.

Acció tutorial

L'horari marca que tenim classe a 4t d'ESO A i la Psicopedagoga, em comenta que està duent a terme una sèrie d'entrevistes individualitzades amb els alumnes per tal de parlar sobre la seva situació actual a l'institut i la seva projecció laboral i personal. 

Primer els reconeix les seves aptituds i capacitats i els anima a agafar embranzida per acabar el curs amb èxit i dirigir el seu futur. Sovint, quan els parla de les seves aptituds se sorprenen i, alguns, demostren que són persones que els manca confiança i autoestima.

Posteriorment, els fa preguntes per tal que s'adonin del camí que cal seguir per arribar a la meta que desitgen, i els demana si el camí o la direcció que estan seguint en aquest moment és la correcta per arribar-hi. Així, els fa pensar i reflexionar sobre el que volen en el futur, en relació als estudis o a la vida professional.

En relació amb els estudis reforça la importància de demanar ajuda als companys en el moment de dur a terme treballs de les diferents matèries, i també als professors per tal que aclareixin tot el contingut o les instruccions concretes dels treballs que siguin dubtoses.

Pel que fa al futur dels alumnes els orienta en la seva sortida laboral. Si s'escau els recomana Batxillerat o altres estudis i els explica les diferents vies per arribar a la professió que desitgen. Quan algun alumne no té clar el seu futur, la psicopedagoga, a partir del perfil del noi o la noia, li recomana possibles sortides i estudis. Al meu entendre considero que no els ofereix un ventall massa ampli sinó que l'orientadora es limita a mostrar-los un únic camí. Seria positiu poder-los oferir i mostrar múltiples possibilitats i que amb això, ells poguessin decidir amb més informació el seu futur.

Abans d'acabar els demana si necessiten ajuda en relació a algun altre tem, ja sigui personal o acadèmic, si hi ha algun aspecte que els inquieta i que necessiten comentar. Després els demana que valorin de 0 a 10 el grau de satisfacció amb l'entrevista i si els hi ha servit per pal·liar dubtes i seguir endavant.