Organització del calendari d'intervenció

Després de les vacances d'estiu s'inicia el curs escolar i amb ell, reprenc les pràctiques a l'IES.

El dia 1 de setembre ens reunim les psicopedagogues del centre i marquem el calendari a seguir durant el mes de setembre i octubre per tal de poder engegar el Projecte Riu.

El calendari queda establert de la següent manera:

Fase 1: Selecció dels alumnes de Projecte Riu

·         3 de setembre: Reunió amb l'equip docent d'ESO per tal de valorar i escollir els 9 alumnes que poden ser susceptibles d'integrar-se en el Projecte Riu.

·         Setmana del 8 al 12 de setembre: Trobada amb els pares i els alumne escollit per explicar-los en què consisteix el Projecte i la possibilitat que l'estudiant s'hi sumi.

Fase 2: Fase de planificació

·         Del 15 al 30 de setembre: Es durà a terme el treball amb les empreses que s'han interessat a adherir-se al Projecte, què s'espera de cada part, etc. Tasca que realitza la psicòloga municipal.

·         1 i 2 d'octubre s'atorga a cada alumne l'empresa corresponent en funció dels seus interessos. Es fa una reunió individual amb cada alumne on se li explica quina és l'empresa, en què centra la seva activitat, quines seran les funcions bàsiques de l'estudiant en pràctiques, etc.

·         3 d'octubre: Es presenta cada alumne al centre de pràctiques corresponent.

Fase 3: Fase d'inici i d'execució del Projecte Riu

·         6 d'octubre al 24 de desembre: En aquesta fase s'engloba tot el desenvolupament de les pràctiques dels nois i noies, l'elaboració que han de fer del quadern "memòria de pràctiques".

·         També en aquest temps es duran a terme 5 sessions d'una hora cadascuna per tal que els alumnes treballin l'autoestima i l'empatia.

·         Es duran a terme tutories amb el grup classe i tutories individuals per poder recollir les impressions dels alumnes a l'institut i en el centre de pràctiques.

·         Es farà un treball conjunt amb les empreses per tal de fer un seguiment del treball dels alumnes.

·         Reunions de coordinació amb la Psicòloga Municipal, per tal de fer el seguiment corresponent del Projecte Riu.

Cas V.C.

El Projecte Riu compren una globalitat d'alumnes ben diferents entre sí. Alguns els he anat presentant al llarg del Pràcticum I en aquest bloc i avui és el torn d'en V.C. Es tracta d'un alumne que durant el curs anterior tenia un comportament força disruptiu, a més a més, en el darrer trimestre del curs passat va començar a fer absentisme.

L'orientadora em comenta que per aquest motiu, i juntament amb les dificultats que tenia per seguir el fil de les matèries a principi de curs, li van proposar sumar-se al Projecte Riu amb la intenció de reduir l'absentisme, vincular-lo al món laboral i facilitar la promoció i acreditació de l'ESO.

Actualment, en V.C està molt satisfet amb el projecte Riu, respon tan en el centre com en l'empresa i, si segueix aquest camí, aconseguirà promocionar el curs vinent.

Cas A.A.

L'alumne A.A. forma part del projecte riu. Es tracta d'un noi que li agrada passar desapercebut i no cridar l'atenció, és força insegur i necessita l'aprovació de l'adult per corroborar que allò que fa és el correcte. Li agrada estar tranquil, no posar-se en problemes i ajudar en tot el que pugui als altres.

Tot i que té certes dificultats d'aprenentatge s'esforça molt i sempre té molt present l'objectiu d'obtenir el graduat (cap altre membre de la seva família el té i per ell és com un repte), en una tutoria de seguiment del projecte Riu comenta que per ell és important anar a l'empresa perquè li ha fet veure que tot i les dificultats d'aprenentatge que té, en el moment d'ocupar un lloc de treball se'n surt, li agrada i ho fa amb èxit.

Cada vegada estic més convençuda i il·lusionada amb aquest projecte, d'aquesta oportunitat que es dóna als joves que, si no fos per això, tal vegada abandonarien l'ensenyament secundari amb les mans buides, sense obtenir el graduat.

Cas B.M.

"Entenem l'acollida genèrica, com una actitud humana i professional, pensem que intrínseca i per tant indissociable del fet educatiu."

Carbonell, F. (2006). L'acollida. Acompanyament d'alumnat nouvingut.

Barcelona: Eumo editorial.

L'alumna K.M. va arribar al centre a principis de curs procedent de Romania. Es tracta d'una noia que cursa 3r d'ESO, totalment adaptada al centre. A nivell social manté bones relacions amb docents i companys, a nivell d'aprenentatge té dificultats en l'aprenentatge de la llengua, es comunica amb els professors i companys en castella i, tot i que entén el català no el parla. L'alumna està totalment integrada a l'aula del Projecte Riu i a la de 3rC i tot i que s'ha d'anar treballant els aspectes de llengua segueix el curs amb normalitat.

L'orientadora em comenta que, al centre es potencia una educació intercultural. Recorrent a unes paraules de Jordán (2001) "podem dir que l'educació intercultural pretén formar en tots els alumnes de tots els centres una competència cultural madura; és a dir, un bagatge d'aptituds i d'actituds que els capaciti per a funcionar adequadament en la nostra societat multicultural i multilingüe". Això implica que l'important no és tant conèixer molts aspectes de moltes cultures, sinó més aviat que els alumnes puguin desenvolupar un conjunt de capacitats que els siguin útils a l'hora de conviure amb persones culturalment diferents i de resoldre els eventuals conflictes que aquesta convivència comporta. Tot això en el marc d'harmonitzar el respecte a la diversitat cultural i la igualtat de tots els alumnes."

Els objectius que es pretenen assolir amb l'educació intercultural són: fomentar actituds interculturals positives, millorar l'autoestima dels alumnes, especialment dels que pertanyen a grups minoritaris, potenciar la convivència i la cooperació entre tots els alumnes i potenciar la igualtat d'oportunitats acadèmiques.

Bibliografia:

Carbonell, F. (2006). L'acollida. Acompanyament d'alumnat nouvingut. Barcelona: Eumo editorial.

Jordán Sierra, J.A. (coord). (2001). La educación intercultural, una respuesta a tiempo. Realidad multicultural y educación intercultural. Barcelona: Ediuoc/LectusVergara.

El Projecte Riu

Definició:

El Projecte Riu és un projecte singular d'atenció a la diversitat. Es tracta d'un Projecte educatiu de formació integrada per a la millora de l'atenció a la diversitat i per a l'educació personalitzada d'alumnes d'alt risc de fracàs escolar i/o d'inadaptació social.

Es tracta d'intervencions educatives amb l'objectiu d'assolir les Competències Bàsiques de l'ESO, fent estades formatives en centres col·laboradors del municipi, com a activitat educativa complementària.

Objectius:

• Millorar l'èxit en alumnes d'alt risc de fracàs escolar i facilitar l'autonomia personal.
• Prevenir riscos socials (inadaptació i marginació social) i casos d'absentisme greus.
• Complementar la tasca educativa que es duu a terme en el centre educatiu, quan l'escolarització ordinària, dins dels paràmetres de la normalitat del centre, no és prou positiva.
• Facilitar l'accés a la promoció i acreditació de l'ESO a alumnes amb risc de fracàs.

Qui el promou?

Aquest projecte d'àmbit local, en el qual hi participen tots els centres d'educació Secundària del municipi, el promou:

• L'Ajuntament (Regidories d'Educació, Benestar Social, Psicòloga Municipal i Alcaldia)
• El Departament d'Educació (equips directius, departament d'Orientació Psicopedagògica, EAP)
• L'AMPA de cada centre (que aporta una dotació econòmica).

El Projecte el gestiona la Comissió Social que mensualment es reuneixen i que, com s'ha comentat en entrades anteriors al blog, està format per Benestar Social, EAP, Psicòloga Municipal i Departament d'Orientació. Aquesta comissió és qui planifica, dinamitza, fa el seguiment i avalua el treball dels alumnes.

A qui s'adreça?

A alumnes de segon cicle d'ESo, de 15 anys, d'alt risc de fracàs escolar (necessitats educatives especials i NEEspecífiques).

Característiques del projecte:

Els alumnes que participen en el projecte reparteixen l'horari lectiu de la següent manera:

• 10h setmanals en un centre col·laborador (s'escull segons els interessos de l'alumne), es tracta d'una estada de formació en Competències Bàsiques i Iniciació Laboral.
• 9h de matèries instrumentals en el centre docent: Català, Castellà i Matemàtiques impartides amb grup reduït amb Adaptació Curricular.
• 1h de tutoria específica
• La resta de l'horari, els alumnes estan integrats al grup classe. En aquest cas, al grup de 3rC. Dins d'aquest horari tenen 3 hores del Crèdit de competències bàsiques i habilitat socials que forma part del Projecte d'Innovació de Millora de la convivència al centre (2007).

Com s'avalua?

La junta d'avaluació promocionarà o acreditarà l'alumne quan l'informe del tècnic sigui positiu i consideri que ha superat les competències bàsiques.

La Comissió fa el seguiment i la memòria que es transmetrà a la inspecció tècnica.

Reflexions:

Es tracta d'un Projecte molt interessant i atractiu pels alumnes. Cal dir que ja té una certa trajectòria, va començar el curs 2004/2005, i des de llavors, els resultats que han obtingut aquests alumnes mostren que s'han assolit els objectius. La majoria d'alumnes han obtingut el Títol de Graduat en Eduació Secundària i han adquirit maduresa i autonomia personal.

A continuació deixo algunes reflexions d'alumnes que altres anys han participat en el projecte:

“Estic molt contenta sense el Projecte no tindria el graduat. M’ ha agradat molt i estic molt satisfeta d'haver anat a la llar i conegut a totes les persones i als nens. Estic molt contenta i el meu pare plorava quan va veure l´informe i tots han hagut de reconeixer que ho he fet bé. La meva mare estava molt molt orgullosa. Tots m’ han ajudat molt i estic molt agraida.”

“És molt important, altres  alumnes haurien de poder fer aquest projecte. A mi m’ha

canviat no em coneixen si en veiessin com yo era… un gamberro. (No lo saben uf…)

Quin canvi i ara estic molt bé.”

Cas J.D. II - Pla d'intervenció

Partint del cas presentat el dia 29 d'abril de l'alumne J.D. des del Departament d'Orientació de l'IES es va dissenyar un pla d'intervenció, recolzat per la CAD, l'equip directiu i inspecció.

Per elaborar aquest Pla es parteix de les necessitats educatives específiques d'aquest alumne, dels aspectes positius que té i que cal potenciar i dels negatius, els quals s'intenten contrarestar. Els objectius que es proposen per aquest cas concret són aconseguir la inclusió en el centre i la socialització i fer un acompanyament.

El pla de treball amb l'alumne consta de dos anys, un pel curs de 3r i l'altre pel de 4t, i té diferents àmbits de treball:

Amb l'alumne:

• Seguir gaudint del Projecte Riu en la mateixa empresa, on té una bona actitud, li agrada la feina, està motivat i la relació amb els companys és correcta.
• Treball de gestió de les emocions (habilitats socials, autoestima, empatia i assertivitat), de control de l'agressivitat, de disminució de les conductes de risc (consum de tabac, alcohol i drogues). Responsabilitat amb l'empresa i l'ofici i amb el centre.

Amb l'entorn:

• Derivació d'en J.D. a la UAD i al CSMIJ.
• Orientació per tal que assisteixi al Casal de Joves i al S.Jove de la Creu Roja, per tal que des de l'àmbit no formal es treballi el tema del tabac i les drogues.

Amb els companys d'aula:

• Treball d'acceptació positiva i integració de l'alumne.

Amb la família:

• Treball d'orientació, assessorament i millora de la imatge de l'alumne.

El pla pretén complir amb els quatre pilars bàsics de l'educació que, tal i com s'exposa a l'Informe Delors "La Educación encierra un tesoro", són aprendre a conèixer, aprendre a fer, aprendre a conviure i treballar en projectes comuns i aprendre a ser. En definitiva, aconseguir el desenvolupament personal i una socialització positiva.

Cal destacar que fins fa poc més d'una setmana en J.D. seguia força bé el pla marcat. Ahir, però, va dur a terme una conducta agressiva amb un professor i va ser expulsat. Tornarà al centre dilluns vinent al centre, aprofitem amb l'orientadora per parlar de la seva situació i, després de tot el succeït i del seu comportament a les classes, comprovem que, si bé a l'empresa actua de manera molt correcta i n'estan molt satisfets, al centre no sosté les seves accions. D'uns dies ençà el seu treball, la seva actitud i el comportament no són els adequats i cal fer una intervenció més específica per reconduir-lo.

Amb la psicopedagoga decidim que el meu pla d'intervenció podria enfocar-se en dur a terme un treball amb aquest alumne concret per tal d'aconseguir la seva integració total al centre i l'aprofitament d'aquesta oportunitat que se li dóna per tal que aconsegueixi el graduat.

Bibliografia:

Delors, J. (2002). La educación encierra un tesoro: Informe Jacques Delors. Madrid: Santillana.

Cas J.D. I - Antecedents

Alumne d'origen colombià, de necessitats educatives específiques degut a una situació social desafavorida i a la manifestació de conductes disruptives greus. 

Arriba a Catalunya a l'edat de 6 anys i fa la seva escolarització primària en un centre públic del municipi. Al llarg dels tres cicles de Primària, repeteix 3r. Durant el Cicle Superior de Primària dur a terme actes delictius i en nombroses ocasions la policia l'"enxampa".

Amb aquesta situació els pares decideixen que portar-lo a Colòmbia, on viu el seu pare. Allà s'hi està un any i torna al municipi on l'escolaritzen a 2n d'ESO en una escola concertada. En aquest centre cursa 2n i el primer trimestre de 3r. En finalitzar 2n li proposen que de cara al curs següent s'adhereixi al Projecte Riu.

Comença el curs i dur a terme l'estada del Projecte Riu a la Brigada Municipal, la seva actitud és correcta però al centre no actua de la mateixa manera, dur a terme conductes disruptives molt greus amb el professorat i la resta de companys i després de moltes incidències i expulsions, és inhabilitat del centre.

El cas passa a inspecció que deriven a l'alumne a l'IES on desenvolupo les pràctiques, comença al centre a finals de gener.