El tractament de l'absentisme II - Cas G.J.

En el comentari del dia 22 d'abril vaig fer la introducció del cas d'absentisme G.J., avui a la Comissió Social que es dur a terme mensualment ha tornat a sortir aquest cas i el tractament que se'n pot fer tenint en compte la situació en la que es troba immers l'alumne.

La responsable de serveis socials que assisteix a la reunió comenta la situació actual del cas i el tractament que s'està fent des d'aquest servei. Explica que en G.J. defensa que té una forta incompatibilitat amb els professors i que no vol ni sentir parlar d'incorporar-se de nou al centre educatiu. A més a més, s'hi suma el fet que consumeix drogues a un nivell molt elevat, és molt agressiu i dur a terme actuacions de risc. Se sospita que també hi ha algun problema de salut mental. Comenta que hauria d'anar a la UAD, però com que se li va oferir aquesta possibilitat des del centre educatiu ara no en vol saber res d'aquest tema.

El que s'està fent des de serveis socials és trobar-se amb la família per ajudar a reconduir la situació i que des de casa es marquin un límits. Com que en G.J. acudeix puntualment al Servei+J de la Creu Roja del municipi, s'està intentant coordinar amb els educadors de la UAD que s'aproximin a aquest servei i es pugui iniciar la relació amb aquest noi i començar a treballar.

L'orientadora del centre manifesta el seu acord amb aquesta actuació però exposa la seva preocupació perquè en G.J. continua essent absentista. Comenta que han enviat el cas a inspecció i demana a Serveis Socials si seria possible fer un informe a fiscalia de menors ja que creu que hi ha un abandonament per part dels pares.

Des de Serveis Socials es vol esperar un temps més abans de fer aquest pas ja que tot just s'està iniciant el treball amb la família i volen deixar un temps de marge per veure si així pares i alumne responen.

Reunió d'orientació a les famílies

"Diguem-ho sense embuts: en el món de la modernitat líquida, l'educació i l'aprenentatge, perquè doni fruit, han de ser continus i durar tota la vida. En cas contrari no es pot concebre cap mena d'educació o d'aprenentatge, o totes dues coses alhora; la "formació" dels jos o les personalitat és inimaginable de cap altra forma que no impliqui una "reformació" constant i sempre inacabada."

Bauman, Z. (2007). Els reptes de l'educació en la modernitat líquida. Barcelona: Arcàdia.

Tenint en compte que falten pocs dies perquè s'iniciï el període de preinscripcions, des del centre s'organitza una xerrada d'orientació a les famílies "Sortides posteriors a l'ESO: els itineraris formatius i el batxillerat al centre", amb la intenció oferir a les famílies la informació suficient i l'orientació necessària per triar les opcions més adequades als interessos i aptituds dels seus fills, i d'acord amb l'oferta formativa existent.

En aquesta reunió hi assisteixen el director, la cap d'estudis, la cap del departament d'orientació del centre i els tutors dels dos cursos de 4t.

El director dóna la benvinguda a les famílies i seguidament l'orientadora explica els itineraris formatius possibles. Per fer-ho més entenedor projecta la imatge següent.

Al llarg de la xerrada destaca la importància que els alumnes han de triar el seu itinerari formatiu tenint en compte els seus interessos, capacitats i aptituds i que és bàsic, a l'edat que tenen, que se segueixin formant. Es remarca també la idea que els pares han de fer costat als fills i els han d'animar a fer allò que els agrada i els interessa.

Penso que aquesta idea és bàsica, la importància que els pares donin suport als fills en una etapa tant important com aquesta i que els nois i noies se sentit recolzats i respectats, farà que emprenguin aquest camí amb més seguretat.

Després de tota la informació sorgeixen les primeres preguntes i alguns pares argumenten que els seus fills no tenen clar quin camí seguir i estan dubtosos. Es deixa entreveure una preocupació per si els nois i noies s'equivoquen en l'elecció dels futurs estudis. L'orientadora treu importància a l'assumpte i explica que es pot donar aquesta situació però que sempre es pot reconduir.

Quan l'orientadora acaba amb l'explicació la cap d'estudis comenta els diferents batxillerats que s'ofereixen al centre.

Per tancar la reunió s'explica als pares que des del departament d'orientació i les tutories s'està fent una atenció individualitzada amb els alumnes per tal d'orientar-los en la tria de l'itinerari formatiu, i que per a qualsevol dubte o qüestió poden concertar una reunió amb el departament d'orientació.

Mai m'havia plantejat la necessitat de fer aquest tipus de xerrades i, després d'haver assistit a aquesta, considero bàsica aquest tipus d'actuació.

Bibliografia:
Bauman, Z. (2007). Els reptes de l'educació en la modernitat líquida. Barcelona: Arcàdia.

Cas J.D. I - Antecedents

Alumne d'origen colombià, de necessitats educatives específiques degut a una situació social desafavorida i a la manifestació de conductes disruptives greus. 

Arriba a Catalunya a l'edat de 6 anys i fa la seva escolarització primària en un centre públic del municipi. Al llarg dels tres cicles de Primària, repeteix 3r. Durant el Cicle Superior de Primària dur a terme actes delictius i en nombroses ocasions la policia l'"enxampa".

Amb aquesta situació els pares decideixen que portar-lo a Colòmbia, on viu el seu pare. Allà s'hi està un any i torna al municipi on l'escolaritzen a 2n d'ESO en una escola concertada. En aquest centre cursa 2n i el primer trimestre de 3r. En finalitzar 2n li proposen que de cara al curs següent s'adhereixi al Projecte Riu.

Comença el curs i dur a terme l'estada del Projecte Riu a la Brigada Municipal, la seva actitud és correcta però al centre no actua de la mateixa manera, dur a terme conductes disruptives molt greus amb el professorat i la resta de companys i després de moltes incidències i expulsions, és inhabilitat del centre.

El cas passa a inspecció que deriven a l'alumne a l'IES on desenvolupo les pràctiques, comença al centre a finals de gener.

3r C - El Pla d'Acció Tutorial - Observacions

El grup de 3r C, és el que la majoria de professors titlla de "conflictiu". La meva tutora m'explica que des de principi de curs, la majoria de docents afirmen que no se senten còmodes impartint docència en aquest grup, que no es pot treballar bé perquè no tenen ganes d'aprendre. Em comenta que des del segon trimestre s'està fent un treball intensiu amb aquests alumnes però també amb el professorat.

"Sempre tinc més feina amb els professors que amb els alumnes. Costa molt fer-los veure que tots els alumnes tenen capacitats i l'únic que necessiten és que se'ls ajudi a descobrir-les, se'ls escolti  i dipositem en ells bones expectatives". Sobre el treball que realitza amb els docents en parlaré un altre dia, avui comentaré la importància del treball de l'orientadora amb aquest grup d'alumnes.

Com he comentat anteriorment, es tracta d'un grup al qual se li ha penjat unes etiquetes "negatives" i cal ajudar-los a sortir d'aquest rol.

Generalment són nois i noies que no tenen una bona autoestima, mancats d'expectatives, de bones concepcions sobre el seu propi jo i sobre les seves capacitats i habilitats i alguns també viuen en un entorn poc afavoridor, mancats d'afectivitat.

Així, a través de les observacions dels diferents dies he comprovat que les activitats del PAT s'encaminen cap a la formació integral dels nois i noies més que no pas en els continguts que han d'assimilar, ja que si ajudem l'alumnat "a reflexionar, a pensar abans d'actuar, en facilitar-li tècniques de treball l'encaminarem a assimilar els continguts més bé. Cal proporcionar a l'alumnat els mitjans per ajudar-lo a madurar i que aquests li facilitin una inserció més bona en la societat" Díez i Masegosa (1996).

Només d'observar la classe s'intueix la relació de confiança que hi ha entre l'orientadora i els alumnes. Ella els escolta, els aconsella i els guia, ja sigui en qüestions de caire acadèmic o personal, amb la intenció d'ajudar-los a madurar, a créixer, a integrar-los a la vida del centre, a la comunitat... A les sessions s'estableix un diàleg comprensiu, l'orientadora manifesta les expectatives que té dels nois i noies, elogia les seves habilitats i capacitats, els motiva a descobrir què volen aconseguir i el camí adequat per assolir-ho, etc.

Em va sobtar molt que, els primers dies, quan la tutora els deia coses bones sobre cadascú, els nois i noies es quedaven sorpresos. Tal vegada no estan acostumats a que algú confiï en ells i elogiï les seves aptituds o tasques.

Bibliografia:

Díez de Ulzurrun, A. i Masegosa, A. (1996). La dinàmica de grups en l'acció tutorial. Activitats per fer a l'aula. Barcelona: Graó. Biblioteca de Guix, núm. 101.

Les funcions de l'orientador

"Els psicopedagogs desenvolupen una pràctica professional complexa - que no es limita a la mediació estrictament sinó que té molt a veure amb la gestió i la capacitat de comunicació i maneig de les relacions humanes en diferents contextos."

Mauri, T.; Monereo, C. i Badia, A. (Coords). (2004). La pràctica psicopedagògica en educació formal. Capítol 2. La pràctica psicopedagògica en contextos d'educació formal. Barcelona: Editorial UOC.

Tal i com s'ha puntualitzat en el comentari del 10 d'abril de manera molt esquemàtica, les funcions de l'orientador són moltes i molt variades. Es tracta d'un treball constant i en col·laboració amb agents diversos: centre, alumnat, docents, famílies i altres institucions. Segons l'agent amb el qual s'actuï els objectius i finalitats de l'orientació varien.

Amb el centre:

Col·laborar en l'elaboració del PEC i altres documents.

Assessorar tècnicament als òrgans directius.

Contribuir a la realització d'estudis sobre les necessitats dels alumnes del centre.
Aportar idees i propostes que facin referència a organtizació del centre i metodologia.

Promoure la col·laboració entre escola i família.

Col·laborar en la planificació d'activitats escolars i extraescolars.

Aportar competència psicopedagògica especialitzada.

Amb els alumnes:

Potenciar l'orientació de l'alumnat segons les seves necessitats i característiques.

Ajudar als alumnes en els moments de major risc o dificultat.

Proporcionar orientació acadèmica i professional individualitzada i diversificada.

Facilitar informació sobre el món laboral i sortides acadèmiques i professionals.

Proporcionar reforç pedagògic als alumnes que ho necessitin, col·laborar en l'adaptació i diversificació curricular.

Marcar objectius i motivar l'alumne a participar en el seu compliment.

Introduir metodologies didàctiques innovadores a l'IES.

Desenvolupar el PAT i les assignatures pertinents.

Amb el professorat:

Informar sobre l'avaluació psicopedagògica dels alumnes i les seves característiques personals.

Assessorar en qüestions d'organització i agrupament de l'alumnat i relació amb els discents.

Coordinar el treball de tutories.
Implicar els docents en les decisions que afecten l'alumnat, acordar compromisos de treball.

Facilitar tècniques específiques d'ensenyament-aprenentatge.

Orientar en relació a l'avaluació formativa i orientadora.

Col·laborar en la detecció de problemes d'aprenentatge, necessitats educatives especials i específiques i pactar una intervenció.

Amb les famílies:

Cooperar amb els tutors en la seva relació amb les famílies.

Orientar les famílies per tal que assumeixin, responsablement, l'educació i orientació dels seus fills.

Establir una relació de col·laboració mútua en l'educació del fill.

Amb altres institucions:

Ha de garantir la coordinació del centre amb l'entorn social i les seves institucions (serveis socials, Creu Roja, Casal de Joves, Servei de Psicologia Municipal,…)

Comptat i debatut, podem afirmar que les funcions de l'orientador reclamen d'un professional competent. Un professional que disposi de les característiques següents: adaptació als canvis, iniciativa personal i presa de decisions, pensament crític, capacitat de resolució de problemes, innovador, empàtic, assertiu, que generi confiança, bon comunicador, etc.

Bibliografia:

Boza, A.; Toscano, M. i Salas, M. (2007). ¿Qué es lo que hace un orientador?: Roles y funciones delorientador en educación secundária. Universidad de Huelva.

Celorrio, R. (2004). Rol del orientador psicopedagógico en centros de educaciónsecundaria. I Jornadas universitarias. Competencias socio-profesionales de las titulaciones de educación. Madrid, 29 y 30 de octubre (en web).

Mauri, T.; Monereo, C. i Badia, A. (Coords). (2004). La pràctica psicopedagògica en educació formal. Capítol 2. La pràctica psicopedagògica en contextos d'educació formal. Barcelona: Editorial UOC.

El tractament de l'absentisme I - Cas G. J.

"L’absentisme escolar és un problema educatiu, i també social, perquè evidència les desigualtats econòmiques, socials i culturals de la nostra societat. Al mateix temps, reflecteix les situacions de desafecció i de conflicte que viuen alguns adolescents en una escola que es troba davant d’un gran nombre de dilemes de difícil resolució."

Consorci d'Educació de Barcelona

A l'IES hi ha alguns casos d'absentisme escolar amb els quals s'està treballant des del Departament d'Orientació amb les famílies. Paulatinament es van resolent i l'alumne es reincorpora al centre. Altres casos són d'alumnes majors de 16 anys, que ja no estan obligats a assistir al centre, però segueixen matriculats amb la intenció d'aconseguir el graduat escolar. Alguns d'aquests també fan absentisme i la psicopedagoga intenta reconduir-los a través de tutories individualitzades. Deixant de banda aquests casos que poc a poc es van reconduint, hi ha un cas que preocupa especialment al centre.

Es tracta d'un nen de 15 anys, en G.J., que des del curs 2012/2013 fa absentisme. El curs anterior ja faltava esporàdicament a l'IES, aquest curs hi ha assistit alguns dies durant el primer trimestre, al final d'aquest se li va obrir un protocol d'absentisme (el quart que té aquest alumne) i es van seguir els passos següents, tal i com marca el Reglament de Règim Intern del centre (cal destacar que durant el segons i tercer trimestre no assisteix al centre):

1. El tutor fa la detecció que es tracta d'un cas d'absentisme i passa l'avís al Departament d'Orientació.

2. L'orientadora cita a l'alumne i la família. En aquest punt la cap del Departament informa del problema als pares, però no s'arriba a cap acord. Els pares al·leguen que el nen no vol anar a l'escola perquè no s'hi sent bé.

3. Com que el cas no es resol es remet a Serveis Socials a través d'un informe i després d'exposar el cas a la comissió social.

El cas és derivat a Serveis Socials a principis del mes de febrer. Avui, l'orientadora rep la devolutiva on l'hi indiquen que s'ha dut a terme una reunió amb els pares i que el nen no assisteix a l'IES perquè no li agrada i per desavinences amb determinats docents i que de cara al curs vinent es derivarà el nen a un PQPI. També s'exposa que es farà una altra reunió amb els pares a mitjans del mes de juny.

En el moment en què l'orientadora rep la devolutiva estem juntes i la nostra sorpresa és que des de Serveis Socials, no s'explica als pares i al nen que la seva obligació és venir a l'escola, sinó que el que fan és allargar la situació d'absentisme. Immediatament l'orientadora fa una trucada a Serveis Socials, per parlar amb la responsable del cas. Li comenta que no comparteix el tractament que han fet d'aquesta situació, des de SS li responen que el nen no vol anar a l'IES i que per aquest motiu se'l derivarà a un PQPI. L'orientadora li rebat que si no hi vol anar és perquè se li marquen límits i en G.J. no està acostumat a això. A més a més, li recorda que l'escolarització és obligatòria fins als 16 anys (en G.J. els complirà al desembre) i que no pot ser que aquest nen estigui al carrer, després de discutir sobre aquest, l'orientadora li diu que enviarà el cas a inspecció.

Bibliografia

Generalitat de Catalunya. Ajuntament de Barcelona. (2013). Absentisme escolar i abandonament prematur. Barcelona: Consorci d'educació de Barcelona. Recuperat el 22 d'abril de 2014, de:

http://www.edubcn.cat/ca/centres_serveis_educatius/atencio_a_la_comunitat/absentisme_escolar .

Context Departament d'Orientació

El Departament d'Orientació en el centre dur a terme les tasques que s'adjunten en el mapa conceptual següent.

A través de la intervenció del Departament d'Orientació i del desenvolupament d'aquestes tasques es pretén, tal i com s'afirma en els apunts Mauri, T.; Monereo, C. i Badia, A. (Coords) (2004), contribuir a fer que el context assoleixi els objectius educatius socialment previstos o de desenvolupament de les capacitats dels alumnes, ajudant al fet que es donin les condicions necessàries per a assolir-los o de potenciació de la intencionalitat educativa. (…) Diríem que tracta de contribuir a generar zones de desenvolupament pròxim.

Bibliografia

Mauri, T.; Monereo, C. i Badia, A. (Coords). (2004). La pràctica psicopedagògica en educació formal. Capítol 2. La pràctica psicopedagògica en contextos d'educació formal. Barcelona: Editorial UOC.

Context centre escolar

"Correspon a l'equip directiu la planificació, coordinació i avaluació de la tutoria i l'orientació. Els professors especialistes de l'orientació educativa han de dinamitzar i assessorar l'equip directiu i l'equip de professors."

Departament d'Ensenyament (2013). Documents per a l'organització i la gestió dels centres. Orientació i acció tutorial a l'ESO. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

El centre on realitzo les pràctiques de psicopedagogia és un IES que comprèn l'educació Secundària Obligatòria, Batxillerat i un CFGM. Es troba situat en un municipi d'uns 17 mil habitants i és l'únic centre públic de la vila que ofereix aquests ensenyaments.

A continuació s'adjunta un mapa conceptual on es posa de manifest l'estructura de l'IES.

El poble està format pel nucli urbà, quatre veinats i nombroses urbanitzacions allunyades del centre, on majoritàriament viuen famílies en condicions força precàries i sense recursos i amb un transport escolar molt deficitari. Cal destacar que la majoria d'alumnat prové d'aquestes urbanitzacions.

El centre consta de quatre línies a 1r i 2n d'ESO, tres línies a 3r d'ESO i dues línies a 4t. En el cas de batxillerat ofereix les modalitats de Batxillerat humanístic, social, científic i tecnològic amb una línia per cada especialitat. A més a més, el centre compta amb un CFGM d'administració.

Bibliografia

Departament d'Ensenyament. (2013). Documents per a l'organització i la gestió dels centres. Orientació i acció tutorial a l'ESO. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

Comissió d'Atenció a la Diversitat

De bon matí es reuneixen els membres de la CAD i discuteixen un cas d'actualitat al centre, el consum i venda de drogues. Com que també s’hi ha vist involucrats alumnes d’altres centres de la població s’ha parlat amb els directors dels centres pertinents per tal que estiguin alerta.

En el moment en què va succeir es van prendre les mesures pertinents: parlar amb la família i informar a la policia. A més a més, es derivaran aquests nois i noies a la UAD (Unitat d'atenció a les drogodependències). La psicopedagoga explica que es posaran en contacte amb els responsables d’aquest servei per parlar dels alumnes del centre que hi assisteixen i com evolucionen, ja que hi ha una noia que els preocupa especialment la seva conducta i creuen que no està fent un bon seguiment del pla que des de la UAD li han proposat.

La cap del Departament d'Orientació, comenta que la situació està canviant a un ritme molt accelerat. Abans els estudiants que començaven a consumir ho feien a 4t d'ESO i ara ho fan a 2n i 1r.

A més a més, comenten que el panorama a nivell municipal també ha canviat. Fa uns anys hi havien serveis externs (Servei +Joves i Casal de Joves) que complia la funció de contenció i de reforç a les tasques que des del centre es desenvolupaven. Actualment, comenten que els professionals que hi treballaven han canviat i que s'ha perdut aquesta funció, a més a més, els joves ja no s'hi acosten o hi van però es queden fora.

Es discuteixen possibles mesures a prendre per pal·liar el problema. La psicopedagoga comenta que valdria la pena parlar amb els serveis de Benestar Social de l'Ajuntament i demanar la figura de l'educador de carrer, de manera que pugui apropar-se als joves amb més risc.

La reunió d'avui ha estat complexa, el tema tractat és molt delicat i no es resol amb una actuació independent del Departament d'Orientació. Això demostra que aquesta és una feina que necessita d'una interacció, col·laboració i intervenció entre múltiples agents i serveis.