Les funcions de l'orientador

"Els psicopedagogs desenvolupen una pràctica professional complexa - que no es limita a la mediació estrictament sinó que té molt a veure amb la gestió i la capacitat de comunicació i maneig de les relacions humanes en diferents contextos."

Mauri, T.; Monereo, C. i Badia, A. (Coords). (2004). La pràctica psicopedagògica en educació formal. Capítol 2. La pràctica psicopedagògica en contextos d'educació formal. Barcelona: Editorial UOC.

Tal i com s'ha puntualitzat en el comentari del 10 d'abril de manera molt esquemàtica, les funcions de l'orientador són moltes i molt variades. Es tracta d'un treball constant i en col·laboració amb agents diversos: centre, alumnat, docents, famílies i altres institucions. Segons l'agent amb el qual s'actuï els objectius i finalitats de l'orientació varien.

Amb el centre:

Col·laborar en l'elaboració del PEC i altres documents.

Assessorar tècnicament als òrgans directius.

Contribuir a la realització d'estudis sobre les necessitats dels alumnes del centre.
Aportar idees i propostes que facin referència a organtizació del centre i metodologia.

Promoure la col·laboració entre escola i família.

Col·laborar en la planificació d'activitats escolars i extraescolars.

Aportar competència psicopedagògica especialitzada.

Amb els alumnes:

Potenciar l'orientació de l'alumnat segons les seves necessitats i característiques.

Ajudar als alumnes en els moments de major risc o dificultat.

Proporcionar orientació acadèmica i professional individualitzada i diversificada.

Facilitar informació sobre el món laboral i sortides acadèmiques i professionals.

Proporcionar reforç pedagògic als alumnes que ho necessitin, col·laborar en l'adaptació i diversificació curricular.

Marcar objectius i motivar l'alumne a participar en el seu compliment.

Introduir metodologies didàctiques innovadores a l'IES.

Desenvolupar el PAT i les assignatures pertinents.

Amb el professorat:

Informar sobre l'avaluació psicopedagògica dels alumnes i les seves característiques personals.

Assessorar en qüestions d'organització i agrupament de l'alumnat i relació amb els discents.

Coordinar el treball de tutories.
Implicar els docents en les decisions que afecten l'alumnat, acordar compromisos de treball.

Facilitar tècniques específiques d'ensenyament-aprenentatge.

Orientar en relació a l'avaluació formativa i orientadora.

Col·laborar en la detecció de problemes d'aprenentatge, necessitats educatives especials i específiques i pactar una intervenció.

Amb les famílies:

Cooperar amb els tutors en la seva relació amb les famílies.

Orientar les famílies per tal que assumeixin, responsablement, l'educació i orientació dels seus fills.

Establir una relació de col·laboració mútua en l'educació del fill.

Amb altres institucions:

Ha de garantir la coordinació del centre amb l'entorn social i les seves institucions (serveis socials, Creu Roja, Casal de Joves, Servei de Psicologia Municipal,…)

Comptat i debatut, podem afirmar que les funcions de l'orientador reclamen d'un professional competent. Un professional que disposi de les característiques següents: adaptació als canvis, iniciativa personal i presa de decisions, pensament crític, capacitat de resolució de problemes, innovador, empàtic, assertiu, que generi confiança, bon comunicador, etc.

Bibliografia:

Boza, A.; Toscano, M. i Salas, M. (2007). ¿Qué es lo que hace un orientador?: Roles y funciones delorientador en educación secundária. Universidad de Huelva.

Celorrio, R. (2004). Rol del orientador psicopedagógico en centros de educaciónsecundaria. I Jornadas universitarias. Competencias socio-profesionales de las titulaciones de educación. Madrid, 29 y 30 de octubre (en web).

Mauri, T.; Monereo, C. i Badia, A. (Coords). (2004). La pràctica psicopedagògica en educació formal. Capítol 2. La pràctica psicopedagògica en contextos d'educació formal. Barcelona: Editorial UOC.