dimarts, 16 de desembre del 2014

Cloenda Pràcticum II

A la vida tot són etapes que en un moment concret s’enceten i que tard o d’hora, per voluntat pròpia o perquè ens hi veiem obligats hem de posar el punt i final. S’apropa el moment d’escriure les darreres pàgines del pràcticum de psicopedagogia, fent una valoració general de la meva estada al centre puc afirmar que aquesta ha estat molt satisfactòria i productiva.
He pogut veure com es treballa en un institut des de la vessant d’un psicopedagog i he desenvolupat un projecte que he concebut, m’he cregut i hi he confiat. Un projecte que m’ha permès ajudar a un grup d’alumnes a millorar la seva manera de veure’s, de treballar, de pensar, però per sobre de tot, he desenvolupat un pla d’intervenció que m’ha capbussat a la tasca psicopedagògica, a l’assessorament, a l’orientació.
Com a elements que considero que es podrien millorar en relació al projecte de pràctiques són:
-       L’assessorament al professorat, és un tema delicat ja que alguns professors poden sentir que se’ls qüestiona la feina que fan i s’ha de treballar amb molta delicadesa. Probablement amb més trobades el resultat hauria estat més exitós.
-       En la primera versió del projecte d’intervenció vaig creure convenient dedicar més hores a l’atenció amb els alumnes i al treball de l’autoestima però les vaig haver de reduir perquè, segons la tutora del moment, no podia dedicar tantes hores a la docència. Crec que poder dedicar més hores al treball de l’autoestima i  la personalitat amb els nois i noies hauria resultat molt més profitós del que ja ha estat.
Amb tot, faig una valoració molt positiva de les pràctiques, em sento molt realitzada i satisfeta amb el resultat que he obtingut i amb el recorregut traçat fins al moment, m’alegro d’haver contribuït en el desenvolupament emocional dels nois i noies que conformen el Projecte, perquè en paraules de Díez de Ulrrun i Masegosa "també és cert que si aquests mateixos alumnes es troben a gust en el grup, si se senten acollits, compresos i estimats pel professorat i pels companys i companyes, poden assolir els aprenentatges escolars amb èxit" i crec que això és el que aconseguiran; un dels èxits educatius que ens proposàvem a l’inici del projecte: l’obtenció del graduat escolar.

D’aquest pràcticum m’emporto una motxilla carregada d’experiències, d’aprenentatges, de bons moments, i algun de tens també, d’il·lusió, esperança,... i de moltes ganes de seguir creixent i aprenent dins el món educatiu.

dimarts, 9 de desembre del 2014

El treball de l'autoestima III

Per tancar les sessions del treball de l’autoestima i anar encarant la recta final d’aquest pràcticum, hem dut a terme la darrera sessió.
Hem iniciat la classe mirant un vídeo que parla de les expectatives d’un mateix, de les aspiracions i del recorregut i passos que fem per assolir-les. Després del visionat hem generat una discussió entorn el vídeo i finalment, els he portat una caixa i els hi he dit que a dins s’hi amagava el més important del món, han anat sorgint idees del que podia ser però cap dels nois i noies ho encertava, i un a un els he fet avançar i obrir la caixa. Les seves cares confessaven moltes coses: vergonya, il·lusió, timidesa, sorpresa,... i és que dins la caixa hi havia un mirall on ells s’hi veien reflectits. Aquesta activitat va ser valorada molt positivament pels nois i noies i, personalment, crec que els va permetre apropar-se més al que hem estat treballant durant aquests dies: la importància d’estimar-se i cuidar-se un mateix com el més important que existeix.

dilluns, 1 de desembre del 2014

El treball de l'autoestima

Seguint amb la fase 3 del projecte d'intervenció, avui hem dut a terme una altra sessió del treball d'autoestima. Hem partit d'un breu qüestionari on se'ls ha demanat com es veuen, com veuen el seu jo present i futur. Posteriorment, ens hem posat en rotllana, hem agafat un full i cada noi i noia ha escrit el seu nom a la part superior del mateix, després ens hem anat passant els fulls i cadascú havia d'escriure una qualitat, adjectiu o algun aspecte positiu de la persona propietària del full. Una vegada acabada la roda, cada alumne ha recuperat el seu full i ha pogut llegir els comentaris dels seus companys. He demanat que ho comparessin amb el que havien escrit inicialment ells i, per finalitzar la sessió, hem dut a terme un debat sobre com ens veiem a nosaltres mateixos i com ens veuen els altres. Han sortit aspectes molt interessants, en general els nois i noies s'havien valorat amb més adjectius negatius que positius i al llarg del debat han reconegut que sovint són massa crítics amb ells mateixos i que aspectes que aproven als seus companys a ells mateixos no els valoren de manera positiva.

Un cop acabada aquesta sessió veig que s'està iniciant el canvi en la visió que tenen del seu propi jo i estan començant a aprendre a valorar-se de manera més positiva.

dilluns, 24 de novembre del 2014

Seguiment estada empresa II

Avui hem dut a terme una nova valoració de seguiment de l'estada a l'empresa dels nois i noies, juntament amb la psicòloga municipal.
Comencem parlant amb la MD i després en CR, els comentem que després de la tutoria individual que vam fer sobre el tema de l'absentisme al centre escolar hem vist una millora a nivell de centre. A més a més, fem un reforçament positiu envers la tasca que estan fent a les empreses ja que aquestes estan molt contentes.
Comentem a en CR si hi està a gust i li agrada la feina i la resposta és afirmativa, està il·lusionat i no vol deixar l'empresa, i per això ens manifesta "por tanto cumpliré con els insti".
Parlem amb AT, li comentem que des de la darrera sessió de seguiment que vam fer, on vam parlar sobre les faltes injustificades a l'empresa, aquests ens diuen que no ha faltat més i que estan satisfets amb el canvi de l'alumne. L'animem a seguir treballant.
És el torn de parlar amb en JM, la NG, en ML i la BG, els expliquem que les empreses estan molt satisfetes amb el seu treball i ho valorem molt positivament. Els demanem com se senten i quina valoració en fan i tots manifesten que se senten molt a gust a l'empresa i que els hi agrada. En ML ens comenta que el fan treballar molt, aprofitem per parlar amb ell de la vida en el món del treball.
Parlem amb la LR, des de l'empresa ens han comentat que des de fa unes dues setmanes han notat un canvi positiu en l'actitud de la Laura. Ella ens comenta que va fer el que li vam aconsellar en l'última sessió de seguiment d'estada a l'empresa, que va parlar amb la seva tutora a l'empresa i li va dir que no li agradava canviar bolquers i que ho han deixat per més endavant. Ens comenta que igualment vol canviar d'empresa i acordem que ho tindrem en compte de cara al proper trimestre.

Ja per acabar parlem amb l'AB, només entrar ja ens fa saber l'entusiasmat que està amb l'empresa, que li agrada molt i ens demana algun grau mig relacionat amb el camp de la ramaderia. Li comentem que buscarem possibles opcions, l'animem a seguir treballant com fins ara per poder acabar bé el curs i fer el pas que desitgi cap a uns nous estudis.

dimarts, 18 de novembre del 2014

QDE-SEC

A finals d'octubre, i coincidint amb l'inici de la tercera fase de projecte, vaig passar als nois i noies de Projecte Riu el QDE-SEC, un qüestionari de desenvolupament emocional per educació secundària.
Els alumnes s'hi van enfrontar amb desconcert, no estan acostumats a dur a terme tasques d'aquestes característiques i els va resultar estrany. En alguns casos volien deixar les respostes en blanc perquè no sabien què contestar. Els vaig anar explicant els ítems que els resultaven més difícils d'entendre i així van poder acabar el qüestionari responent a totes les preguntes.

Una vegada a casa, vaig analitzar les respostes i em va servir per conèixer quin autoconcepte tenen i el nivell d'autoestima. A partir d'aquest anàlisi vaig repassar i modificar alguna activitat ja programada per tal de treballar més concretament les seves necessitats.

dijous, 13 de novembre del 2014

Orientació MD i CR

Des de fa uns dies que amb la psicopedagoga del centre observem que hi ha un parell d'alumnes que s'estan despenjant del projecte. Si bé és cert que a l'empresa compleixen amb la tasca encomanada, no podem dir el mateix de la seva actitud al centre educatiu. És el cas de la M.D. i en C.R. avui parlem amb ells individualment, per fer-los veure en quin punt es troben i decidir què cal fer per reconduir la situació.
Ambdós estudiants tenen 16 anys i els fem veure que la seva situació és diferent de la resta dels seus companys, ja que per edat, podrien deixar l'escolaritat, però els remarquem la importància de seguir amb el projecte per obtenir el graduat.
La M.D., després de parlar una llarga estona, ens explica que vol seguir té pensat acabar l'ESO i que vol seguir estudiant quelcom relacionat amb el turisme. Li comentem que per seguir al Projecte i poder acabar l'ESO cal que adquireixi un ferm compromís no només amb l'empresa, sinó també amb l'institut i que no es pot quedar a casa per mandra a venir al centre.

En C.R. ens comenta que no se sent motivat per venir al centre, explica que té ganes d'accedir al món laboral, que se sent molt bé a l'empresa. Li valorem positivament el treball que hi està fent i les crítiques positives que des del Sindicat ens fan arribar, però li recordem que el Projecte Riu consta d'un compromís de l'alumnat amb dos àmbits: l'empresa i l'institut i que si un minva, es trenca el sentit del Projecte. Li expliquem que si vol deixar el centre pot fer-ho, però que això el portarà a no obtenir el graduat i que, el fet de no tenir-lo, tanca moltes portes d'accés al mercat laboral. Ens comenta que no vol deixar el Projecte, que s'hi sent molt a gust i que intentarà "posar-se les piles" per continuar en ell i obtenir el graduat.

dimarts, 11 de novembre del 2014

Cohesionem el grup

Dins la fase 3 del projecte d'intervenció hi ha una part destinada al treball de l'autoestima i l'empatia. El passat dijous vam iniciar aquesta fase del projecte amb una sessió que consistia en diferents exercicis i dinàmiques de grup. L'objectiu principal del qual era que els nois i noies es desinhibissin, perdessin la vergonya i agafessin confiança en el grup. Al mateix temps, a través de les dinàmiques calia que s'adonessin de la importància del treball en equip.
Durant una hora vam fer estar duent a terme activitats individuals, per parelles i amb tot el grup, relacionades amb l'expressió de sentiments i emocions, de control dels companys (tenir autoritat sobre ells i com se senten sent el controlador i el controlat). Posteriorment vam parlar de què els hi havia semblat la sessió, com s'havien sentit en cada moment, què els hi havia transmès el companys, etc.


Em quedo amb la frase d'en ML "Junts fem coses més grans i millors".

divendres, 7 de novembre del 2014

Educació emocional: Autoestima, autoconcepte i autoimatge

Segons Rafel Bisquerra l'educació emocional es defineix com "el procés educatiu, continu i permanent, que pretén potenciar el desenvolupament de les competències emocionals com a element essencial del desenvolupament humà, amb l'objecte de capacitar-lo per a la vida i amb la finalitat d'augmentar el benestar personal i social". [1]
Tenint en compte l'esmentat i fent referència als quatre pilars per a l'educació del s.XXI, que assenyala l'Informe Delors,
  • Aprendre a conèixer
  • Aprendre a fer
  • Aprendre a conviure
  • Aprendre a ser
l'escola del segle XXI hauria d'obligar-se a treballar l'educació emocional com a element per afavorir el desenvolupament d'aquests quatre pilars, sobretot l'aprendre a conviure i l'aprendre a ser. No obstant això no és així, i generalment la tradició escolar s'ha centrat en l'aprendre a conèixer i, des de un temps ençà, en l'aprendre a fer, però els dos darrers pilars, encara avui, reben una atenció molt precària.
Per aquest motiu i per la importància que l'autoestima té a nivell de rendiment escolar, d'equilibri social, de benestar i de salut, desenvoluparé amb els alumnes algunes sessions per tal de treballar aquest aspecte tan important i sovint tan oblidat a nivell educatiu.


[1] Bisquerra, Rafael (2009). Psicopedagogia de las emociones. Editorial Síntesis

dilluns, 3 de novembre del 2014

Seguiment estada a l'empresa

Avui, juntament amb la psicòloga municipal hem dut a terme les tutories de seguiment de l'estada a l'empresa del alumnes.
Primerament, hem començat amb els alumnes que, segons les empreses, responen al que se'ls hi demana i s'impliquen en la feina. Aquest ha estat el cas de BG, AB, JM, MD i ML. Els hi hem transmès la valoració que des de l'empresa han dut a terme de la seva actitud i el seu treball i els animem a continuar amb aquesta dinàmica. Ens expliquen com se senten a l'empresa i les primeres sensacions són molt bones.
Parlem amb en CR, fa les pràctiques al sindicat i, inicialment, es va negar a anar-hi, després de la trobada de presentació amb l'empresa i dels primers dies de pràctiques se'l veu molt satisfet, ens comenta que li agrada la feina i que tothom el tracta molt bé, en un moment donat ens diu "suerte que insististeis, sino me hubiera perdido esta empresa". Li comentem que des de l'empresa també estan contents de la seva actitud fins al moment i que estem molt contentes que s'hagi sentit tan bé, aprofitem el seu comentari per parlar sobre la importància de no jutjar sense conèixer.
Finalment parlem amb la LR i l'AT. La LR (pràctiques a la llar d'infants) ens va comentar el passat dijous que no li agradava la feina, que es passa el dia "netejant culs" i que això no li agrada, diu que vol canviar d'empresa i li comentem que això ara mateix no és possible, tot just acabem de començar! Li comentem que des del centre la veuen poc motivada i que els sap greu aquesta situació. Treballem amb ella la importància de parlar amb les companyes, d'explicar què no li agrada i li comentem que si ara no pot canviar bolquers, ho parli amb les educadores i que ja ho farà més endavant i mica en mica. Acordem que deixem de temps fins al desembre, si amb la valoració de final de trimestre no canvia la seva situació es contemplarà l'opció de canviar-la de centre. Amb tot se li fa veure que les pràctiques són com una feina i que no pot anar canviant sempre que vulgui, hi ha d'haver serietat i compromís per la seva part.

Pel que fa a l'AT, ens explica que li agrada l'empresa i que s'hi sent a gust. Li comentem que han trucat de l'empresa per dir que el passat dimecres i divendres no s'hi va presentar i tampoc va trucar per justificar l'absència. Li expliquem la importància del Projecte Riu i la oportunitat única que té al davant per obtenir el graduat, es treballa el tema del compromís i la responsabilitat amb l'empresa i el centre i acordem que anirà a l'empresa a excusar-se.

dimarts, 28 d’octubre del 2014

Fase 3: Fase d'inici i d'execució del Projecte Riu

FASE 3: Fase d’inici i d’execució del Projecte Riu
Temporització
Destinataris
La fase 3 comença el 6 d’octubre i acaba el 24 de desembre.
- Alumnes del Projecte Riu
- Professors que intervenen en el Projecte.
Professionals implicats
Tasques de l'orientador
- Equip docent
- Psicopedagoga
- Psicòloga municipal
- Donar suport i orientar en la recerca de solucions a les dificultats sorgides.
- Acompanyar als estudiants en el seu pas pel Projecte.
Objectius:   
- Formar els alumnes per tal que desenvolupin correctament el Projecte.
- Potenciar l’autoestima i l’empatia dels alumnes.
- Orientar i assessorar el professorat que intervé amb el grup, per tal d’aconseguir una millora acadèmica i professional.
Activitats i continguts
- Explicació del funcionament del quadern “memòria de pràctiques” als alumnes.
- Sessions per a treballar l’autoestima i l’empatia, a través de jocs, dinàmiques de grup i altres materials d’elaboració pròpia. Es tracta d’activitats dissenyades per obtenir un nivell de convivència més positiu en les relacions diàries del centre i en tots els ambients en què es mouen els nois i noies.
- Tutories amb el grup classe i tutories individuals per tal de recollir l’evolució dels alumnes.
- Xerrades d’orientació, assessorament i suport al professorat que intervé amb el grup, per tal de posar en comú inquietuds, preocupacions, mètodes de treball, etc.
- Contacte amb les empreses per fer el seguiment dels alumnes del Projecte.
- Reunions de coordinació del Projecte Riu amb la psicòloga municipal.
Instruments i/o tècniques
- Full de seguiment dels alumnes.
- Tutories grupals i individuals
- Xerrades
- Reunions
- Orientar els professors
- Quaderns “memòria de pràctiques”
- Material elaborat pel desenvolupament de les sessions d’autoestima i empatia.
- Graella de valoració del treball de l’autoestima i l’empatia
Avaluació:
- Avaluació dels quaderns “memòria de pràctiques” que elaboren els alumnes.
- Graella de valoració de les sessions de treball de l’autoestima i l’empatia (desenvolupament general de l’activitat, participació, aspectes positius, negatius, aspectes a millorar, etc.)
- Anàlisi dels documents facilitats per les empreses sobre l’evolució dels alumnes en el centre de pràctiques.
- Avaluació de la graella que ompliran els docents sobre les pràctiques educatives, valorar si hi ha hagut un canvi respecte les recollides a la fase 1.

dilluns, 27 d’octubre del 2014

Presentació a les empreses

El divendres 3 d'octubre fem la presentació dels alumnes a les empreses corresponents. A totes les empreses se segueix el mateix esquema, es presenta l'alumne i el que serà el referent d'aquest a l'empresa, el tutor de l'empresa li explica les tasques que haurà de dur a terme, se li ensenyen les instal·lacions i es presenta a la resta de companys amb els que estarà en contacte.
Ens repartim els alumnes amb la psicòloga municipal, de manera que cadascú presenta a quatre alumnes i juntes, anem al sindicat a fer la presentació d'en C.R., sembla que l'empresa li ha agradat i que ha "encaixat" amb en T.J. (el seu referent al sindicat). Ens comenta que "potser sí que puc provar d'anar-hi". L'animem que així ho faci i li reforcem molt positivament aquest inici de canvi d'actitud.

A totes les empreses fan una gran rebuda a l'estudiant, el motiven i li transmeten la importància de la seva feina a l'empresa, expliquen que si no se senten còmodes amb alguna tasca ho comuniquin al tutor i que ho parlin tot, dubtes, inquietuds, etc.

dissabte, 25 d’octubre del 2014

Tutories individuals i amb les famílies

El dia 1 d'octubre es parla individualment amb cada alumne i se li explica quina empresa se li ha assignat. Els nois i noies estan contents amb les empreses i motivats amb el projecte, a excepció d'en C.R. que es nega a anar al sindicat a fer les pràctiques. Se li explica que no s'ha aconseguit cap empresa del municipi amb les característiques que demanava i que de les empreses adherides al Projecte, el sindicat és la més afí al que ell sol·licitava, li comentem que és una empresa que sempre han cuidat molt als nois que hi han anat i que tots han acabat molt contents de l'experiència. Se li demana que ho provi i si no és del seu agrat s'intentarà buscarà una altra empresa. Sembla que aquestes paraules li serveixen de poc i segueix tancat en la seva idea. Es decideix que l'endemà ja es parlarà amb ell i la família.
El dia 2 d'octubre se citen els familiars per signar la carta compromís i fer-los saber l'empresa on aniran els seus fills.

Els pares d'en C.R. comenten que el noi no vol anar a l'empresa, tot i que a ells els hi sembla bona idea i creuen que pot estar a gust. Diuen que ells l'acompanyaran per assegurar-se que hi assisteix. Des del departament es valora el compromís dels pares però se'ls hi demana que no el pressionin i li donin un marge d'autonomia. Els hi expliquem que l'endemà serà el dia que anirem a presentar-lo a l'empresa i que aquest primer contacte serà bàsic per tal de despertar en ell interès per assistir-hi. S'acorda amb els pares que després de la trobada se'ls trucarà per explicar-los com ha anat.

dijous, 23 d’octubre del 2014

Coordinació Psicòloga Municipal i repartiment d'empreses

El dia 30 de setembre ens vam reunir amb la psicòloga municipal per fer el repartiment d'estudiants i empreses. Ens va comentar que havia aconseguit firmar conveni amb empreses de tots els àmbits demanats, a excepció de la petició d'en C.R. que volia quelcom relacionat amb jardineria. Degut a que no s'ha aconseguit cap empresa dedicada a aquest àmbit, i tenint en compte que les empreses disponibles són restaurant, residència d'avis, ràdio local, taller de planxisteria i sindicat es creu oportú atorgar-li aquest últim, ja que és el que s'aproxima més al que demana.
D'entre totes les empreses disponibles es fa el següent repartiment:

Alumne
Petició
Empresa adjudicada
M.D.
Infants
Llar d'infants 1
L.R.
Infants
Llar d'infants 2
B.G.
Infants
Llar d'infants 2
M.L.
Àmbit esports
Gimnàs
A.T.
Atenció al públic
Cafeteria
A.B.
Sector primari
Granja
N.G.
Supermercat
Supermercat
J.M.
Tercera edat
Residència d'avis
C.R.
Jardineria
Sindicat

Durant el que queda de setmana es farà el traspàs als alumnes i familiars.