El cas presentat anteriorment em porta a reflexionar sobre la importància que els nostres
alumnes se sentin bé al centre, se sentin realitzats i satisfets i així
aconseguim un creixement i millora de l'aprenentatge. I aquest no és un factor
que depengui dels alumnes, sinó que és cosa de tot els agents educatius del
centre que sigui així. Per assolir-ho cal treballar en diferents àmbits.
El primer el
claustre, com afirma Llorens i altres (2005), la institució ha de cercar organitzacions
del treball que potenciïn l'autonomia, l'autoestima professional, la
satisfacció laboral, la cooperació entre els docents, la inclusió en el
projecte educatiu,… així aconseguirem una professionalitat sòlida i "saludable"
capaç de treballar positivament i exitosa en el segon àmbit, l'alumnat.
Es tracta
d'atendre al màxim les necessitats dels nois i noies, afavorir un bon clima
d'aula, valorar sempre l'alumne i les seves capacitats i habilitats, potenciar
l'autoestima, seguretat i empatia.
Un altre àmbit
bàsic a considerar per aconseguir un major benestar dels alumnes és la família,
compartir amb ells treball, significats i sentit. Treballar junts en una
mateixa direcció per aconseguir el desenvolupament màxim de l'alumne.
Coordinar aquests
àmbits per tal d'assolir aquesta fita no és feina fàcil però com a orientadors
hem de treballar per possibilitar aquest engranatge i aconseguir així la millora del benestar de tots els membres de la comunitat.
Llorenç, C.;
Moncada, S. i Sánchez, E. (2005). Organització del Treball i Salut Laboral.
Bases científiques, jurídiques i tècniques per a la prevenció dels riscos
psicosocials. Barcelona: Consell del Treball, Econòmic i Social de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada