Conclusions finals i tancament del Pràcticum I

En encetar el Pràcticum I i amb ell aquest blog, tenia la certesa que viuria una experiència única fins al moment que em faria créixer a nivell acadèmic i professional, però també a nivell personal. Amb tot no podia fer-me a la idea de la gran diversitat de situacions que he tingut l'oportunitat de conèixer, diversitat d'alumnat, de necessitats, de situacions personals, econòmiques i socials, diversitat de professorat, de famílies, etc.

Al llarg del blog he recollit les experiències, sensacions, pensaments, preocupacions,… que he viscut durant gairebé tres mesos i avui, fent balanç, m'adono que totes aquestes situacions m'han permès comprendre millor la importància de la tasca de l'orientador. Com recull el Departament d'ensenyament (2013) "l'acompanyament personalitzat del procés d'aprenentatge i d'escolarització de l'alumne s'ha de considerar com un eix vertebrador de la formació. Els centres han d'implementar estratègies organitzatives dins el seu projecte educatiu per fer de l'orientació educativa una eina bàsica per atendre la diversitat i la singularitat dels alumnes."

Durant l'estada a l'IES, el grup amb el qual he pogut observar i analitzar amb més profunditat és el de Projecte Riu. Una classe que seria comparable a les aules obertes, on als adolescents que no s'adapten als mètodes d'ensenyament tradicional, se'ls ofereix una alternativa per assolir el graduat. En general, i com he anat comentant al llarg del blog, són joves amb poca autoestima i amb pocs hàbits de treball. Per aquest motiu, la proposta d'intervenció que plantejaré serà un pla d'actuació per tal de treballar de forma afectiva per millorar l'aprenentatge de Projecte Riu. Per dissenyar el pla prendré com a marc el model constructivista d'orientació i intervenció psicopedagògica i elaboraré un programa que fomenti un model d'intervenció participatiu.

Així, doncs, és el moment de treballar en l'elaboració de la PAC 3 per fer real el pla d'intervenció. Només em resta donar les gràcies a l'IES per oferir-me la possibilitat de fer les pràctiques al centre i a l'orientadora que m'ha fet el seguiment, als companys de la UOC i a la tutora del Pràcticum per l'ajuda i els consells constants i per fer més fàcil l'aprenentatge i, finalment, a la meva parella per seguir el bloc i animar-me a cada pas a seguir endavant.

Bibliografia:

Departament d'Ensenyament (2013). Documents per a l'organització i la gestió dels centres. Orientació i acció tutorial a l'ESO. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

Dinàmica de grup

En el primer canvi de classe del matí el professor de matemàtiques s'adreça al Departament d'Orientació per explicar-nos que hi ha hagut un problema amb dues alumnes del grup de 3rC. Ens comenta que l'alumna C.A. i la G.B. s'han barallat perquè la primera ha fet córrer un rumor que li han explicat sobre la segona i que aquesta diu que no és cert.

Amb l'orientadora decidim que durant l'hora següent, que no tenim classe, prepararem una dinàmica de grup per treballar això.

Li proposo fer la dinàmica dels rumors:

Desenvolupament:

Es tracta d'una activitat en què quatre alumnes surten fora de l'aula. Als que queden a classe se'ls hi explica una història (en aquest cas hem utilitzat la que es recull a la pàgina 67 del llibre Reinventar-se. La teva segona oportunitat, de Alonso, M.).

Una vegada s'ha explicat la història es fa entrar a un alumne dels que hi havia fora (alumne 1), i se li demana a un dels que ha escoltat el conte que li expliqui. Quan ho ha fet, entra l'alumne 2 i l'alumne 1 li explica el que ha entès de la narració i així successivament fins que a fora de l'aula no queda cap estudiant.

A l'últim alumne que entra a l'aula se li demana que verbalitzi el que ha entès i, finalment, es torna a llegir la narració per tal que s'adonin del canvi i la pèrdua d'informació que hi ha hagut entre la versió original i la final. A partir d'aquí es genera un debat i reflexió sobre el què ha passat.

Conclusió:

El desenvolupament de l'activitat ha estat molt correcte, els alumnes estaven motivats i implicats en la tasca i molt sorpresos de com paulatinament canviava el discurs original. Finalment, s'han adonat de la importància de no donar credibilitat a allò que es diu, ens comenten, etc però nosaltres no podem contrastar i corroborar.

Altes capacitats II

Seguint amb el cas de l'alumne C.I. presentat el dia 14 de maig, avui s'ha citat els pares al centre per tal de poder fer la devolutiva del WISC-R.

Prèviament a l'arribada dels pares, amb l'orientadora i la responsable de l'EAP hem observat els resultats i la professional d'aquest servei ens comenta que, tal i com se sospitava, es tracta d'un nen d'altes capacitats.

En arribar els pares l'orientadora i l'EAP els fan preguntes sobre la situació de l'alumne, la relació amb els iguals i els adults, les inquietuds, habilitats, preferències, etc. Posteriorment l'EAP els hi explica els resultats del test.

L'orientadora els hi comenta que des del centre es treballarà amb els docents, de cara al curs vinent, per tal d'acollir a l'alumne d'acord amb les seves necessitats. Comenta que es farà una modificació del projecte eductiu i curricular per tal que pugui desenvolupar els seus aprenentatges al màxim.

Així mateix, s'orienta als pares a obrir-li el ventall d'activitats de lleure, a parlar molt amb ell, veure què el motiva i què vol i oferir-li recursos per créixer i desenvolupar-se.

A continuació us deixo l'enllaç a la pel·lícula Si se quiere, se puede de FANJAC (Associació promotora de la fundació per l'ajuda a nens i joves d'altes capacitats).

Orientació L.N.

L'alumna L.N. és una noia de 16 anys que cursa 3r d'ESO. Es tracta d'una nena amb un CI molt baix i amb moltes dificultats d'aprenentatge, a aquest fet se li suma que fa molt absentisme. Viu lluny del centre, en una urbanització on no arriba el transport escolar i això fa que les seves faltes al centre augmentin.

Aquest curs se li va proposar adherir-se al projecte Riu amb la intenció de reduir aquest absentisme però no s'ha aconseguit. Tot i que generalment acudeix a l'empresa (una llar d'infants), no fa el mateix amb el centre educatiu. Es truca a casa i no responen, així que és difícil localitzar-la.

En la darrera comissió social es va parlar d'aquest cas i l'orientadora va comentar que parlaria amb l'empresa i que quan s'hi dirigís truquessin al centre, per tal de poder parlar amb ella. Avui la L.N. ha anat a la llar i ens ho han fet saber.

Amb l'orientadora ens dirigim a la llar per veure-la i poder fer una orientació de cara al curs vinent. Ens comenta que no li agrada anar a l'institut, veu que li costa molt i que el que vol és treballar. Li comentem que com que té 16 anys ja pot deixar l'escolarització obligatòria, però que cal que se segueixi formant. Li expliquem la possibilitat que, de cara al curs vinent, es matriculi a fer un PQPI (amb la nova normativa un Programa de Formació Bàsica), li expliquem quins pot trobar a les poblacions veïnes i sembla que la proposta li interessa. Quedem que vindrà al centre durant la setmana vinent per acabar de parlar de la branca que li interessa més.

Més informació dels programes de Formació bàsica aquí.

Proposta d'intervenció I

Tenint en compte els casos presentats els dies 14, 19 i 21 de maig i el cas J.D., juntament amb la tutora de centre hem decidit que la intervenció a dissenyar en la PAC 3 i que tindrà continuat en el Pràcticum II se centri en aquests alumnes, tots ells del Projecte Riu.

El grup d'alumnes amb els quals em centraré formen part de l'aula oberta del centre, a través de la qual es pretén que els alumnes s'integrin al centre i la societat i millorin el seu comportament.

Després d'observar-los durant tot aquest temps i d'analitzar les diferents situacions amb les quals ens trobem, des d'un model basat en les variables persona i situació, és a dir, un model interactiu en el qual, com afirma Sidro Tirado (2011), la conducta de l'alumne es veu influenciada per l'ambient en el qual es troba. És per aquest motiu que, a més a més de prendre en consideració a l'alumne, també es valorarà l'entorn, els docents, els companys d'aula, el centre i la família.hem decidit que la proposta se centrarà en el treball de l'autoestima, l'empatia i l'assertivitat.

La proposta d'intervenció s'emmarcarà en un model constructivista del procés d'ensenyament-aprenentatge i el model d'intervenció que es proposarà serà un model cooperatiu com a eina que facilitarà la interacció entre iguals, ens ajudarà a millorar les relacions i la comunicació i permetrà que cada alumne emprengui un paper més actiu en el seu procés d'aprenentatge.

Cas V.C.

El Projecte Riu compren una globalitat d'alumnes ben diferents entre sí. Alguns els he anat presentant al llarg del Pràcticum I en aquest bloc i avui és el torn d'en V.C. Es tracta d'un alumne que durant el curs anterior tenia un comportament força disruptiu, a més a més, en el darrer trimestre del curs passat va començar a fer absentisme.

L'orientadora em comenta que per aquest motiu, i juntament amb les dificultats que tenia per seguir el fil de les matèries a principi de curs, li van proposar sumar-se al Projecte Riu amb la intenció de reduir l'absentisme, vincular-lo al món laboral i facilitar la promoció i acreditació de l'ESO.

Actualment, en V.C està molt satisfet amb el projecte Riu, respon tan en el centre com en l'empresa i, si segueix aquest camí, aconseguirà promocionar el curs vinent.

La importància del benestar personal

El cas presentat anteriorment em porta a reflexionar sobre la importància que els nostres alumnes se sentin bé al centre, se sentin realitzats i satisfets i així aconseguim un creixement i millora de l'aprenentatge. I aquest no és un factor que depengui dels alumnes, sinó que és cosa de tot els agents educatius del centre que sigui així. Per assolir-ho cal treballar en diferents àmbits.

El primer el claustre, com afirma Llorens i altres (2005), la institució ha de cercar organitzacions del treball que potenciïn l'autonomia, l'autoestima professional, la satisfacció laboral, la cooperació entre els docents, la inclusió en el projecte educatiu,… així aconseguirem una professionalitat sòlida i "saludable" capaç de treballar positivament i exitosa en el segon àmbit, l'alumnat.

Es tracta d'atendre al màxim les necessitats dels nois i noies, afavorir un bon clima d'aula, valorar sempre l'alumne i les seves capacitats i habilitats, potenciar l'autoestima, seguretat i empatia.

Un altre àmbit bàsic a considerar per aconseguir un major benestar dels alumnes és la família, compartir amb ells treball, significats i sentit. Treballar junts en una mateixa direcció per aconseguir el desenvolupament màxim de l'alumne.

Coordinar aquests àmbits per tal d'assolir aquesta fita no és feina fàcil però com a orientadors hem de treballar per possibilitar aquest engranatge i aconseguir així la millora del benestar de tots els membres de la comunitat.

Bibliografia:

Llorenç, C.; Moncada, S. i Sánchez, E. (2005). Organització del Treball i Salut Laboral. Bases científiques, jurídiques i tècniques per a la prevenció dels riscos psicosocials. Barcelona: Consell del Treball, Econòmic i Social de Catalunya.