Mal d'escola

Aquests dies estic llegint un llibre que m'ha portat a pensar profundament en les pràctiques a l'IES i en la situació que viuen alguns alumnes del centre.  M'agradaria plasmar un fragment del llibre que diu així:

“Els nostres "mals alumnes" (alumnes considerats sense futur) no vénen mai sols a l'escola. Allò que entra a la classe és un ceba: capes de malestar, de por, de neguit, de rancúnia, de ràbia, de desitjos insatisfets, de renúncia furiosa, acumulades sobre un fons de passat vergonyós, de present amenaçador, de futur condemnat. Mireu-los, ja vénen, amb el seu cos a mig fer i la seva família a coll, a la motxilla. En realitat la classe no pot començar fins que no deixin el farcell a terra i no haguem pelat la ceba. Això és difícil d'explicar, però sovint n'hi ha prou amb una mirada, una paraula amable, una frase d'adult confiat, clar i estable, instal·lant-los en un present rigorosament d'indicatiu. Naturalment el benifet serà provisional, la ceba es recompondrà a la sortida i és clar que demà haurem de tornar-hi. Però ensenyar és això: és tornar a començar fins a la nostra necessària desaparició com a professors.” Pennac (2008).

Llegeixo aquest text i veig que es fa una valoració molt encertada de la situació que viuen molts dels alumnes d’aquest centre. Situacions molt dures i colpidores que obligatòriament han de marcar aquests joves. Per això és tan important que, com a professionals de l'educació, coneguem la situació personal dels nostres joves, les necessitats específiques que poden tenir i a partir d’aquí, establir un pla d'intervenció conjunt amb l'equip docent, per poder establir amb els alumnes relacions positives, experiències correctives que els permetin confiar en el docent i tenir, almenys dins l’àmbit escolar, una estabilitat totalment necessària en aquesta etapa del desenvolupament.

Bibliografia:

Pennac, D. (2008). Mal d'escola. Barcelona: Biblioteca Universal Empúries.